dimarts, d’agost 30, 2005

Clausurem el dimarts

Avui ha estat un dia estrany, des del seu principi.

Que consti que ser estrany no implica ser trist. És una qualitat de dia que en el cas de la meva persona accentua encara més el meu gust per l’observació. És llavors quan travesso el mirall i em situo de fora mirant per la finestra.

Amb els peus nus he anat a la terrassa, he sortit i he estat una estona seguda al banc acompanyada pel cafè matinal i he vist com un sol matiner anava guanyant a poc a poc el seu lloc. He pensat, vet aquí que avui pot arribar a ser un dia especial. I amb aquest creure he tancat la porta i he sortit al món.

A hores d’ara puc afirmar que dins de la mediocritat que ha regnat, la part especial ha estat trobar aquells que qüestionen i em roben la lògica.


4 comentaris:

JoanAlbor ha dit...

twens raó estrany no vol dir trist..més bé això que dius qüestionar la lògica...però vols dir que tu no la qüestiones als altres? ... aii a mi de vegades em quede parat llegint-te i m'he d'asseure una miqueta al divà eeehhhh!!! :) besets

TACET - Espía de Mahler ha dit...

també l'alegria, algunes vegades, és un símptoma de tristesa.

arsvirtualis ha dit...

Ai, Joan potser no m'he explicat bé. Clar que jo em qüestiono la lògica dels altres, i la meva, no creguis!!!. És un fet humà i que de vegades arriba a ser ja un automatisme. Tanmateix jo pensava amb aquelles personetes i personasses amb les quals em relaciono, i encara que sembli increible, si els penso em treuen un somriure.

arsvirtualis ha dit...

Sabor agre-dolç, oi Jordi? Té el seu què també.