...de sensacions, de desitjos, de volers,...
El meu, les meves, els meus, no els reflexaré ara i aquí.
Us deixo amb la companyia d'aquells, que vinguts d’un passat, omplin el nostre present.
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
La Comtessa de Dia
(s.XII-XIII)
6 comentaris:
Parlar amb veu deixada és també una bella manera de parlar.
Ho és, benvolgut Eumolp. Té la subtilitat d'un vel que deixa entre veure el que diries.
Potser per això era la comtessa de Dia :) quan la vaig llegir per primer cop em va captivar la dolcesa de la passió i segueix fent-ho..hi ha coses que el temps no pot tocar.
És això el que em fascina d'ella: saber precisar en mots una passió terrenal, que vol carn sense perdre la dolçor de la sensibilitat i delicadesa que aquest fet ha de tenir.
hola company, soc en piltrafilla, no se com però he arribat a la teva pàgina buscant el rastre d'un comentarista de blocs bastant ruinòs que firma amb el nom de comptessa de Dia. Segurament no has estat tu,i no m'agradaria ofendre't per error, ja que tinc una gran ràbia que em remou el ventre. Si saps qui és t'agraïria que m'ajudesis... una cosa es defensar el català i l'altre es ser maleducat..
gràcies per la vostra comprensió.
una abraçada.
Hola piltrafilla,
Doncs és impossible que hagi estat jo perquè fins ara desconeixia la teva existència. A més sóc persona de poc insultar. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada