Comments on Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer): Füller-Führerschein

el meu nebodet (que tè 6 anys) encara escriu amb l...

2008-03-29T16:43:00.000+01:00

el meu nebodet (que tè 6 anys) encara escriu amb lapis...però escriu prou bé i llegeix mooolt bé...quina emociò escoltar el nen llegint!
;-)

Doncs en són moltes les persones, Joan, que fan ús...

2008-02-22T01:58:00.000+01:00

Doncs en són moltes les persones, Joan, que fan ús de la ploma, i no sols per escriure els seus pensaments sinó reflexant el devenir més quotidià que ofereix el dia a dia. Una abraçada gran per a tu.

RdM, gràcies pel detall del premi i de les raons d...

2008-02-22T01:54:00.000+01:00

RdM, gràcies pel detall del premi i de les raons del mateix. T'he deixat una petita explicació al teu blog. Una abraçada.

Per cert, baixo!

RdM, escriure amb ploma és una invitació a la recr...

2008-02-22T01:53:00.000+01:00

RdM, escriure amb ploma és una invitació a la recreació del temps i de la calma així com al fluir plàcidament del que es pot sentir.

hola Ferran,Què ja t'has animat a hores d'ara? A v...

2008-02-22T01:49:00.000+01:00

hola Ferran,

Què ja t'has animat a hores d'ara? A veure si em comuniques aquesta idea...

ja veus com són les coses. mai de la vida m'hagués...

2008-02-18T13:35:00.000+01:00

ja veus com són les coses. mai de la vida m'hagués imaginat que s'usara encar ploma per a escriure si no és en el cas personal i segurament per nostàlgia o per convicció. De fet no creia ni que se'n puguen trobar almenys per ací si no és en llocs molt concrets, i de sobte "sorpresa" un país diguem-ne occidentaltzat i avançat fa servir plomes i no bolígrafs, sorprenent i interessant. A més de tot el que tu expliques sobre el desenvolupament psicomotriu i l'estètica caldria afegir-hi la paciènca, eixa mena d'exercici que tanta falta ens fa en el dia a dia. Jo mai he escrit en ploma, de fet hauria d'aprendre però últimament he retornat al llapís , no sé bén bé perquè :) una abraçada , amiga :)

Hola arsvirtualis, en el meu bloc t'he deixat un g...

2008-02-16T14:41:00.000+01:00

Hola arsvirtualis, en el meu bloc t'he deixat un guardó, que m'ha passat al seu torn un bloc amic, si vens per allí el pots recollir,
salut i bona narrativa

l'art de la grafia, sovint anem a lo fàcil, a mi m...

2008-02-14T02:15:00.000+01:00

l'art de la grafia, sovint anem a lo fàcil, a mi m'agrada escriure en ploma, en tinc quatre, l'ultima però no rutlla, vull dir no llisca gaire bé, és de les que es recanvien amb cartutxos, les altres són d'èmbol, aspiren la tinta del tinter però són només per fer servir a casa, al carrer faig servir punta fina que també llisquen molt bé.
Em sembla que escriure en ploma és una invitació a la creació, també a dibuixar i no sols escriure...
apa!
Celebro que gaudeixis de veure créixer els teus fills amb tant bona afecció.
salut

Doncs sí que és interessant el que expliques; no e...

2008-02-12T22:35:00.000+01:00

Doncs sí que és interessant el que expliques; no en tenia ni idea.
A mi em va agafar, durant una època del BUP, per escriure amb ploma. Realment és molt més bonic que un bolígraf. Mmmm... potser m'has donat una idea! :-)

Saps Pere, jo vaig aprendre amb el meu pare. Ell t...

2008-02-11T12:49:00.000+01:00

Saps Pere, jo vaig aprendre amb el meu pare. Ell tenia i té encara les plomes aquelles de fusta en les quals havies de posar els plomins. També aquelles estilogràfiques de goma que "xuvlaven" la tinta i amb els anys la seva col·lecció particular ha anat augmentant. Ell sap fer cal·ligrafia amb lletres de diverses èpoques i la seva correspondent decoració. Per exemple, quan m'envia un paquet o una carta l'adreça sempre està en dos colors, negre i vermell, i en lletre gòtiques. Ho guardo tot, fins i tot l'amor d'escriure amb aquesta eina.

Bon dia Martí, Fa temps que no sé res de tu; esper...

2008-02-11T12:44:00.001+01:00

Bon dia Martí,

Fa temps que no sé res de tu; espero que tot et/us vagi bé. Petons!

Hola Eumolp!Jo sempre portava "babi" a ratlletes b...

2008-02-11T12:44:00.000+01:00

Hola Eumolp!

Jo sempre portava "babi" a ratlletes blanques i blau cel a l'escola, així que la meva roba i la meva mare s'estalviaven el disgust d'una possible taca de tinta. (És clar que les altres taques eren indefinibles) Semblàvem tots vinguts d'una beneficiència. El meu portava a més a la part superior esquerra (tota una proesa en aquell temps) les inicials dels cognoms brodades per le monges del covent de les Clarisses de la ciutat natal de la meva mare i dues butxaques que perillaven despenjar-se pel pes del seu interior (Sempre he tingut una debilitat per col·leccionar pedres)

Què interessant! Em fas venir a la memòria les plo...

2008-02-10T03:18:00.000+01:00

Què interessant! Em fas venir a la memòria les plomes i els tinters -dos a cada taula- de la meva escola, ja molt llunyana en el temps.

M'alegro que ja se't vegi en forma.

Magnífic, això que expliques.Desitjo que et vagis ...

2008-02-10T02:55:00.000+01:00

Magnífic, això que expliques.

Desitjo que et vagis recuperant bé de l'ensurt energètic.

Jo també vaig aprendre a escriure amb ploma (contr...

2008-02-09T12:51:00.000+01:00

Jo també vaig aprendre a escriure amb ploma (contra algunes opinions, no de les d'oca) i tenia un tinteret de porcellana al meu pupitre el contingut del qual va decorar amb tota diligència un abriguet beix que acabava d'estrenar. L'estalvi matern va imposar un canvi cromàtic en negre via tint. Potser per això -servituds de l'escriptura- he acabat tenint tirada a la foscor. De la qual cosa em felicito, evidentment.
Gràcies al vostre post he desenterrat una mica de memòria i us animo a perseverar en les vostres dèries.
A mi, les plomes, sempre em semblaran el millor instrument.