Jeure en l'oblit

Watt - Dagebüll - Juliol 2010 (ego)

Havies oblidat aquest lloc. Avui has estat -de sobte- conscient del temps que ha passat des del darrer escrit com acte voluntari. La veritat és que no se't veia amb ganes de dir res que fos paraula escrita. Durant tot aquest temps t'has limitat ha deixar sols mots orals esperant que es perdessin, s'oblidessin.

Temps d'agitacions personals. A contrarellotge has hagut d'aprendre a deixar-les entrar dins teu; has sabut trobar una manera de conviure paral·lelament amb elles sense sotmetre't. Has après -en poc de temps- que patir per la por del comiat definitiu de persones estimades forma part de la història nostra que s'ha de viure. I has sabut sentir que sí, que la vida continua en el seu perteuum mobile irreversible, i aquell dolor de la pèrdua només és una pica clavada en la memòria.

What is Catalonia?

Per a què quedi clar...

Hiroshima

THE LITTLE GIRL

I come and stand at every door

but none can hear my silent tread.
I knock and yet remain unseen
for I am dead, for I am dead.

I'm only seven tho' I died
in Hiroshima long ago.
I'm seven now as I was then
when children die they do not grow.

My hair was scorched by swirling flame,
my eyes grew dim, my eyes grew blind.
Death came and turned my bones to dust,
and that was scattered by the wind.

I need no fruit, I need no rice,
I need no sweets or even bread.
I ask for nothing for myself,
for I am dead, for I am dead.

All that I ask is that for peace
you fight today, you fight today,
so that the children of the world
may live and grow and laugh and play.

Nazim Hikmet, 1956

Melodia

S O M M E R G E D I CH T

Sí, ja sé per entendre el poema que us vaig dedicar l'entrada anterior cal fer ús d'un traductor o saber alemany. Interessant és saber com sona una llengua, i respecte a l'alemany molta gent té prejudicis perquè el considera brusc, sec i poc -o no gens- melodiós. Per a mi és una llengua apassionant, sensible, amb la qual s'han escrit i cantat els "Lieder" més intensos i més arrelats al sentiment humà.

Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.

Poema d'estiu...

per a vosaltres...


Sommergedicht

Weißt du, wie der Sommer riecht?

Nach Birnen und nach Nelken,
nach Äpfeln und Vergissmeinnicht,
die in der Sonne welken,
nach heißem Sand und kühlem See
und nassen Badehosen,
nach Wasserball und Sonnencrem,
nach Straßenstaub und Rosen.

Weißt du, wie der Sommer schmeckt?

Nach gelben Aprikosen
und Walderdbeeren, halb versteckt
zwischen Gras und Moosen,
nach Himbeeren, Vanilleeis
und Eis aus Schokolade,
nach Sauerklee vom Wiesenrand
und Brauselimonade.

Weißt du, wie der Sommer klingt?

Nach einer Flötenweise,
die durch die Mittagsstille dringt,
ein Vogel zwitschert leise,
dumpf fällt ein Apfel in das Gras,
ein Wind rauscht in den Bäumen,
ein Kind lacht hell, dann schweigt es schnell
und möchte lieber träumen.

Ilse Kleberger (*1921, Postdam)

Evidència

Antoni Tàpies

Nosaltres decidim, som una nació

Avui toca...

amb vosaltres, clar