Retorn a Veere

Quatre hores d'autopista, pluja i una agitada Anvers ens separaven. Creuar la frontera i veure com la pluja restava darrera mentre al meu davant el dia anava perdent-se.

Ara que ja m'acostava vaig tenir por, de retrobar-te, de sentir-te. Vaig aparcar el cotxe i em vaig endinsar dins la foscor travessant les dunes fins arribar a la platja. Era difícil veure el mar, sols reflectat per una inmensa catifa negra ben al fons però més present que mai amb els seus cants esferïdors. En la nit podia reconèixer el paisatge estimat, sentir com els joncs s'oferien al joc del vent del nord ballant entre les dunes. Necessitava sentir les primeres fredors de la tardor, preguntar-me i justificar-me si havia estat una bona idea acceptar la teva invitació després dels anys de silenci tàcit, tot just ara quasi davant de la teva porta, tot sabent que no ens havíem pogut oblidar.

En un darrer sospir vaig recollir les forces que em restaven i vaig decidir que ja era hora d'arribar a casa.

Tarda de lectures

Hafenamt der Stadt Köln

Ha estat una tarda agradable i interessant. Per primer cop l'Associació d'Escriptors Alemanys, districte Colònia, ha organitzat dins del marc del „Boulevard del llibre“ una vetllada literària on s'han presentat tres autors catalans -Mercè Rodoreda, Albert Sánchez Pinyol i Maria Barbal-, les obres dels quals estan traduïdes a l'alemany. El públic ha tingut l'ocasió de sentir les lectures en català i posteriorment en alemany d'alguns dels seus llibres. Després de la lectura s'ha establert un diàleg animat amb qüestions que interessaven els assistents.

I un cop més he constatat aquella sensació que sempre m'arriba quan veig la poca informació que alguns tenen sobre la condició del meu país i de la meva cultura, malgrat la fluïdesa d'informació, per altra banda no censurada que es pot trobar de manera fàcil a la xarxa. Explicar que pertanys a una cultura que no és la que ells pensaven trenca els seus paràmetres i se senten, en un primer moment, descol·locats i perduts. Alguns d'ells fins i tot mostren un cert tret d'ofensa per haver-los creat un malestar cultural. És una dinàmica que sols es pot entendre vist des de l'exterior.

Per això, no puc deixar de riure per sota al nas quan hi sóc a casa i sento les notícies que diuen i informen del fet que a Europa ja saben qui “som”, amb una component quasi metafísica. Dir que no en saben res seria mentir, perquè des de fa anys centres i casals catalans fan una tasca de forma lliure per a donar a conèixer la nostra cultura. És una tasca que va més enllà de la ballada de sardana i del berenar de pa amb tomàquet. Són activitats amb qualitat i exigència, amb restriccions del temps lliure i de la vida privada. Sí que cal dir, però, que tota aquesta informació arriba a una minoria que vol ser informada, que busca la resposta als seus interessos i se sent implicada en trobar-la i compartir-la. Lamentablement, la gran majoria segueix pensant que hi ha una unitat uniforme cultural i continua queixant-se quan tornen de les seves vacances dels rètols de les ciutats i dels carrers.

De totes maneres reconec que sento una mòrbida, maquiavèl·lica satisfacció, descol·locant cert tipus d'alemanys quan s'acosten a mi amb certes preguntes, fins i tot diria que m'encanta desestabilitzar-los, culturalment parlant, evidentment! No ha estat el cas d'aquesta tarda, on hem restat de nou la minoria informada o aquella oberta a noves perspectives culturals i amb ganes d'aprendre i conèixer nous horitzons.

Dia d'eleccions

Uli Stein

Demà és la primera cita d'eleccions d'aquest anys. La primer i la darrera en la qual com estrangera puc participar-hi. Demà se'm dóna l'oportunitat de triar el futur alcalde d'aquesta ciutat que des de fa nou anys viu en una letargia perenne.

Vull correspondre al meu deure democràtic però no puc deixar de pensar en aquest dissabte de reflexió que cap dels partits que em tiren les floretes són per a mi una alternativa als tants problemes que ens envolten, ni espero l'obligació a la qual diuen sentir-se cridats per a resoldre's. Sóc de per sí molt difícil de convèncer, en qualsevol aspecte de la vida. Tampoc espero que ells ho vulguin aconseguir, perquè en el fons tota la parafernalia que s'instal·la en el període electiu no fa que treguin a passejar la condició d'il·lús, sinó la d'un cinisme i inoperància galopant amb els qual ells es guarneixen en els darrers temps. O potser sempre ha estat així...

Ni la cita d'en Joan Fuster "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres" ha deixat d'animar-me, perquè fins i tot intentant fent política activa dins de moviments socials, culturals o educatius, els polítics de professió trepitgen amb una arrogància, acompanyada d'una ignorància, els drets i la voluntat establerta del qui els han triat.

Potser és cert que cada poble mereix els polítics que té; som nosaltres qui els triem. I si la mentalitat general és mediocre, què es pot esperar d'aquells triats pels comicis, els quals en altres llocs de la vida real no tindrien on caure's mort?

Ja fa molts anys que el dia de reflexió em porta el mateix resum al final de la jornada, i és escollir, un cop més, el partit que em suposi -com diuen els alemanys- das kleinste Übel, “la nàusea més petita”, traducció, tot sigui dit, que no pot ser menys gràfica vist el panorama polític estès davant dels meus ulls.

Estació meteorològica filosofal

Landesgartenschau Leverkusen - Neuland Park

Objecte d'art trobat en una de les moltes passejades que faig per diversos parcs d'esculptures.

Per si voleu consultar el temps això sí heu de llegir amb atenció les instruccions d'ús...

Traducció:

Nur ein-Stein? Doch relativ genau

Aquesta pedra sensible al temps es va trobar a la vora del Weser
al seu pas per la ciutat del caçador de rates Hamelin.

La pedra està seca sol
La pedra està mullada pluja
la pedra és invisible boira
La pedra es mou vent
La pedra canvia el seu color tempesta
La pedra està blanca neu
La pedra està partida terratrèmol
La pedra penja cap a dalt final del món

No toqueu la pedra del temps! Si ho feu, canviarà radicalment el temps.

Monstres nocturns

Per a combatre els monstres nocturns i altres malsomnis...

Tinc un monstre al llit
que em fa cusquerelles
i cada de matí
em porta roselles,
móres d'esbarzer
i versos d'abelles.

Empar de Lanuza
Versos al sol

Teekesselchen - Tetereta

Aquest és un dels jocs preferits de la meva filla i meu. Es tracta d'explicar en forma d'endevinalla una paraula que té diferents significats, és a dir un mot homònim o polisèmic. Les regles del joc són molt fàcils i qualsevol lloc és bo per a practicar-lo. Un jugador pensa la paraula que serà el Teekesselchen dient a continuació la frase que vincula ambdos significats; d'aquesta manera l'altre jugador sap quin és el mot que ha d'endevinar. El joc té moltes possibilitats d'adaptació a diferents edats segons l'evolució de l'assoliment del vocabulari, en el nostre cas en particular té la variant de jugar-lo en els dos idiomes: català i alemany. És un joc d'agilitat mental, de saber associar i no cal dir que és força divertit.

Us poso un parell d'exemples:
“El meu Teekesselchen és per a seure i és per a treure diners”
Solució: banc

“El meu Teekessekchen existeix dos cops i es juga de dos a dos”
Solució: doble


Ara us poso com endevinalla el Teekesselchen que m'ha plantejat la meva filla:
“El meu Teekesselchen serveix per a escriure i pot caure dels arbres”
Quina solució li oferiu?

I vosaltres, ja heu pensat en algun Teekesselchen ?

Pina Bausch

Pina Bausch

Recordant una gran ballarina i coreògrafa