dilluns, de setembre 13, 2010

What is Catalonia?

Per a què quedi clar...

divendres, d’agost 06, 2010

Hiroshima


THE LITTLE GIRL

I come and stand at every door
but none can hear my silent tread.
I knock and yet remain unseen
for I am dead, for I am dead.

I'm only seven tho' I died
in Hiroshima long ago.
I'm seven now as I was then
when children die they do not grow.

My hair was scorched by swirling flame,
my eyes grew dim, my eyes grew blind.
Death came and turned my bones to dust,
and that was scattered by the wind.

I need no fruit, I need no rice,
I need no sweets or even bread.
I ask for nothing for myself,
for I am dead, for I am dead.

All that I ask is that for peace
you fight today, you fight today,
so that the children of the world
may live and grow and laugh and play.

dimecres, d’agost 04, 2010

Melodia


Sí, ja sé per entendre el poema que us vaig dedicar l'entrada anterior cal fer ús d'un traductor o saber alemany. Interessant és saber com sona una llengua, i respecte a l'alemany molta gent té prejudicis perquè el considera brusc, sec i poc -o no gens- melodiós. Per a mi és una llengua apassionant, sensible, amb la qual s'han escrit i cantat els "Lieder" més intensos i més arrelats al sentiment humà.

Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.

dimarts, de juliol 13, 2010

Poema d'estiu...


per a vosaltres...


Sommergedicht

Weißt du, wie der Sommer riecht?

Nach Birnen und nach Nelken,
nach Äpfeln und Vergissmeinnicht,
die in der Sonne welken,
nach heißem Sand und kühlem See
und nassen Badehosen,
nach Wasserball und Sonnencrem,
nach Straßenstaub und Rosen.

Weißt du, wie der Sommer schmeckt?

Nach gelben Aprikosen
und Walderdbeeren, halb versteckt
zwischen Gras und Moosen,
nach Himbeeren, Vanilleeis
und Eis aus Schokolade,
nach Sauerklee vom Wiesenrand
und Brauselimonade.

Weißt du, wie der Sommer klingt?

Nach einer Flötenweise,
die durch die Mittagsstille dringt,
ein Vogel zwitschert leise,
dumpf fällt ein Apfel in das Gras,
ein Wind rauscht in den Bäumen,
ein Kind lacht hell, dann schweigt es schnell
und möchte lieber träumen.

Ilse Kleberger (*1921, Postdam)

dimecres, de juliol 07, 2010

Evidència


Nosaltres decidim, som una nació


dilluns, de maig 31, 2010

dijous, d’abril 22, 2010

Sant Jordi


Aquí la traducció:

Mare: Desitges un llibre per a Nadal? És una super-idea
Fill: Sí, la meva taula d' ordinador coixeja.

Ja disculpareu la meva “atemporalitat” i la meva irreverència.


Tanmateix us desitjo un dia molt bonic i ric en llibres de Sant Jordi... Per a llegir, eh!

dissabte, d’abril 17, 2010

Un instant

Capella Rothko, il·luminació de l'artista Michael Somoroff

Fa un parell de dies vaig rebre la gravació del concert que vam fer el passat dumenge 7 de març. M'abellia compartir amb vosaltres una de les peces que més m'agraden d'aquest concert, per la seva forma musical i per la manera d'interpretar-la.

El compositor és el Kantor de l'esglèsia de Sant Pere, Dominik Süsteck, que en la tradició dels Kantors ompli no sols la seva feina d'assistir musicalment els oficis, sinó que compon, organitza seminaris i trobades europees d'orgue i realitza projectes musicals vocals i instrumentals dins del marc de música contemporània. El text el formen uns versos de Sant Joan de la Creu. Text i música es fonen transmitint una sensació molt íntima, personal.

La peça és per a tres veus: soprà, contralt i veus masculines diferenciades no per la tesitura sinó pel seu diferent timbre. Les veus conversen entre elles, intenten contestar l'única pregunta important per a elles i cerquen amb insistència la resposta: escoltant entre el silenci, remenant papers i més papers, esperant en un àmbit sense coordenades d'espai i de temps, mirant dins de la foscor... fins que s'adonen que estan soles i que aquesta solitud seva la trenca la remor d'unes passes que s'allunyen, abandonant-les.

dissabte, de març 06, 2010

Missa est


Després d'una pausa voluntària, vaig decidir buscar a principis de setembre de l'any passat de nou un cor de cambra que puguessi omplir les meves espectatives. És complicat trobar un cor on els components tinguin estudis musicals sense que es dediquin de manera exclusiva professional a la música. Aquest aspecte és molt important perquè dóna una qualitat al conjunt necessària per a presentar obres de certa complexitat preparades en un temps determinat.

Des de gener ens reunim dues hores a la setmana un grup de gent amb les mateixes aspiracions i hem muntat un projecte vocal sota la direcció del Kantor de l'església de Sant Pere i que demà tindrà la seva première. Per a molts de nosaltres és un terreny nou perquè la nostra experiència en música dodecafònica vocal i “purament” contemporània es limita a tímids coquetejos.

Demà presentarem una missa i un motet, un conjunt litúrgic que amb els seus sons eteris ofereix tota una mística que acosta des de la seva dissonància un esperit gregorià primigèni a tot aquell que té la voluntat d'embolcallar-se entre sons purs i absoluts.

dimecres, de gener 13, 2010