dissabte, d’agost 18, 2007

Mals col·laterals


Ha estat un curiós estiu. Les temperatures càlides han sabut reservar-se d'una manera que resulta fins i tot ofensiva. Després d'un dilluns tocant els 30 graus la caiguda en picat ha estat apoteòsica i ara mateix gaudim ben just d'uns 14 graus que prometen conservar-nos amb tota seguretat pels segles dels segles. El resultat de tota aquesta bogeria no ha tardat a venir i aquí em teniu amb un refredat com feia temps no tenia. Ni banyera, ni inhalacions! Quina nit... Nas en clausura, gola obturada per una comporta de ferro i febre que els feia la claca. Dormir? Un somni no realitzat.


Amb els ulls migs tancats, amb el cap que recollia dins seu alguna festa tribal amb tota la parafernàlia corresponent, he decidit llevar-me. He acabat seient davant de la pantalla i com a mena de purgació -amb l'innocent pensament de què potser em trobi millor després del cafè i els analgèsics- deixo constància d'aquesta nit i estat que vilment s'han presentat sense haver-los convidat.

Ara, el meu únic pensament es centra en com fluir galdosament en aquest dia que ha seguit a la nit. Barallaré les possibles alternatives.


dissabte, d’agost 04, 2007

Demà.... partidet !


Després dels dies foscos i de pluja, ens ha acompanyat fins avui una setmana càlida i agradable. El temps ideal per recomençar de nou la temporada -després de la pausa estival-. Demà m'empolainaré de nou amb les proteccions màximes de tal manera que encara pugui ensenyar les cames sense aquella decoració que en un primer moment té un certa tonalitat celestial profunda i va assolint a mesura que passa el temps una bona pinzellada santmartiniana, i de fet si ho penso bé, no sé perquè ho faig: L'estadística sempre em mostra que són els turmells els que amb el seu magnetisme atrauen la bola. Això sí, anem més protegits que les senyoretes rialleres de la foto.

Per cert, què us sembla la foto? Entre nosaltres, hi ha una pregunta que sempre ha estat un enigma per a mi: Com punyeta s'ho feien per a posicionar-se en el moment de fer el penal còrner?

Segurament quedarà en la foscor del temps -la resposta- però sapigueu que s'accepten propostes. Seran ben rebudes, analitzades i potser les aplico.


dimecres, d’agost 01, 2007

Lectures nocturnes

" Verlorene Kindheit "

Sobre l'infantesa perduda...

Mein blaues Klavier (1936)

Ich habe zu Hause ein blaues Klavier
Und kenne doch keine Note.
Es steht im Dunkel der Kellertür,
Seitdem die Welt verrohte.

Es spielten Sternenhände vier
Die Mondfrau sang im Boote
Nun tanzen die Ratten im Geklirr.

Zerbrochen ist die Klaviatür
Ich beweine die blaue Tote.
Ach liebe Engel öffnet mir
Ich aß vom bitteren Brote
Mir lebend schon die Himmelstür
Auch wider dem Verbote.

Else Lasker – Schüler
1869 Elberfeld/Wuppertal / 1945 Jerusalem