dimecres, de desembre 20, 2006

Aller Jahre wieder...


Tots els anys el mateix procediment, i tots els anys em prometo a mi mateixa no deixar arrossergar-me per la voràgine de les obligacions i estrés artificials hàbilment imposats per forces exteriors.

Tanmateix he de dir a favor meu que cada any em supero i milloro aquesta tan ben entrenada closca meva que amb malabarisme sap fer front a aquest atac del nostre temps. Com a curiositat, sabíeu que és precisament aquesta època de l’any on les discussions familiars en general augmenten considerablement?

Resumint, que no em sobra molt -per no dir res- d’aquest anomenat esperit del nadal.

Però sí que tinc per a vosaltres un pensament meu de serenor.

dimarts, de desembre 19, 2006

Es ist ein Ros' entsprungen


Així comença una de les nadales que des de fa molts i molts anys ha esdevingut una de les meves favorites, segurament per la melodia intimista que està d’acord amb la foscor continuament il.luminada que regna per aquestes terres durant el temps de fred profund.

Us puc contar que el manúscrit original es troba a Trèveris (Trier) i que va ser escrit pel monjo cartoixà Conradus al voltant dels anys 80 del segle XVI. Hi són 23 estrofes que ens narren el naixement de Jesus segons l’evangeli de Lucas y Mateu.

En 1599 es va imprimir a la ciutat de Colònia dins d’un llibre de Nadal d’Arnold Quentel, convertint-se en un bestseller de la seva època. Posteriorment, el mestre de capella Michael Praetorius –protestant- va compondre la melodia a cuatre veus a sols dues estrofes de les 23 existents i la nadala passà a formar part del llibre compilatiu Musae Sioniae. Praetorius també va introduir canvis al text adaptant-lo més adientment a la creència protestant. I aquest és el text que avui en dia ens ha arribat i es mantè de forma més popular entre nosaltres.

Us deixo el text de la nadala, acabeu d'esbrinar la melodia...


Es ist ein Ros' entsprungen


Es ist ein Ros' entsprungen
aus einer Wurzel zart.

Wie uns die Alten sungen,

von Jesse kam die Art.

Und hat ein Blümlein bracht

mitten im kalten Winter,

wohl zu der halben Nacht.


Das Röslein, das ich meine,

davon Jesajas sagt,

hat uns gebracht alleine

Marie, die reine Magd.
Aus Gottes ew'gem Rat

hat sie ein Kind geboren

wohl zu der halben Nacht.

diumenge, de desembre 10, 2006

Ocupant el temps lliure


Em disposo a fer l’encàrrec que El Pensador m’ha encomanat, i la veritat això d’agafar el primer llibre que tingui a mà es complica perquè a la meva dreta en tinc dos apilats que vaig alternant segons les ganes.

El deure era buscar la pàgina 123 i d’aquí la 5a frase. Del primer llibre, la casualitat ha volgut que tot just aquesta pàgina sigui la “pàgina blanca” que dóna per acabat un capitol; així he mirat la pàgina següent, la 125. (Espero que no m’ho consideressiu massa!)

Vet aquí el resultat:

“Warten Sie auch nochn bißchen? ne Goldgrube, diß Geschäft, was meinen Sie!”

Autor: Kurt Tucholsky
Titol: Wo kommen die Löcher im Käse her?
Editorial: Rowohlt Taschenbuch Verlag
ISBN 10: 3 499 33237 X


“Potser la primavera reconduirà navegacions avui ancorades.”

Autor: Juan M. Ribera Llopis
Títol article: Arqueologia i lectures castellanes o carpetovetòniques de Joan Fuster
Titol del llibre: Joan Fuster, viciós de la lectura.
II Jornada “Joan Fuster” (Sueca, 4 de novembre de 2004)
Ferran Carbó (ed.)
Editorial: Universitat de València, 2005
ISBN: 84-370-6295-0

Seguint la cadena iniciada m’agradaria passar els deures a les següent virtualitats, encara que quasevol que llegeixi aquesta entrada hi està convidat a participar-hi.

Eumolp
Chaging again
Els papers d’en Tristany de Pinós
Garrofaire
Generació

dissabte, de desembre 09, 2006

I ara la melodia...


I com una cançó requereix música, aquí la teniu. Ara ja podeu cantar-la amb tota la força dels vostres pulmons temperats. Sobre el text i la seva pronunciació haurem de fer un pensament. Tanmateix sempre ens quedarà la solució del “la-la-la”, encara que si voleu donar-li un toc renaixentista, llavors us aconsello un “fa-la-la”.

dimecres, de desembre 06, 2006

Sankt Nikolaus


Laßt uns froh und munter sein
und uns recht von Herzen freun!
Lustig, lustig, trallerallera
bald ist Nikolaus abend da,
bald ist Nikolaus abend da!

Dann stell ich den Teller auf,
Niklaus legt gewiß was drauf.
Lustig lustig tralleralera...

Wenn ich schlaf dann träume ich,
jetzt bringt Niklaus was für mich.
Lustig, lustig trallallalala...

Wenn ich aufgestanden bin,
lauf ich schnell zum Teller hin.
Lustig, lustig tralleralera,
nun war Niklausabend da,
nun war Niklausabend da!

Popular de Hunsrück (Renània-Palatinat)


El dia que ha començat amb esperances i nerviosisme va adormint-se sense que ningú el pugui aturar. Avui ha estat Sankt Nikolaus, un dels dies més somiats de l’any.

Nikolaus és un personatge fictici, producte d’una confusió de cognoms i d’una fusió entre dues figures històriques: el bisbe Nikolaus de Mira i l’abat del monastir de Sion i bisbe de Pinora que va morir precisament en la ciutat on el primer era bisbe i el mateix dia en el qual se celebra aquest costum, per altra banda molt arrelat a Alemanya i que amb tota probabilitat va ser portat per l’emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic Teofanu, esposa d’Odó III, d’origen bizantí.

Nikolaus... Iniciat el temps d’advent, ja encesa la primera espelma de la corona d’advent i ja oberta la primera finestra del calendari d’advent, Nikolaus es presenta tranquil.lament i calladament quan tot és silenci en les llars.

La nit abans has netejat meticulosament les teves sabates, les botes i orgullosament les col.loques a la porta i al seu costat el plat especial que un cop a l’any serveix per a rebre els somnis portats. Nikolaus controla i la recompensa en forma de llaminadures, pomes i fruïts secs no s’oblida.

De bon matí et lleves, corres per obrir la porta i mires amb somriure silent i encara mig adormit la generositat que trobes al plat: galetes de nadal que abandonen als teus sentits l’aroma de la canella, del gengebre, del pebre; castanyes, nous, avellanes i mandarines i la figura de Nikolaus de xocolata i un llibre. Nikolaus s’adapta als gustos i a les noves tendències.

No és el deixat, i sí que ho és. És, malgrat el temps passat des de l’infantesa, la sensació de dormir amb aquell neguit d’esbrinar entre els somnis què hi haurà al plat, de saber que algú ha pensat en tu i com missatger de la llunyania cumpleix un ritual que des de segles es repeteix any rere any sense perdre un bri de la seva força ancestral.

És un costum que ja forma part d’aquesta síntesi cultural que dia a dia flueix amb el meu devenir, un costum que sense explicació racional m’emociona i que em trasllada cada any per unes hores a un altre temps d’innocències.

I demà serà un altre dia.