dissabte, d’agost 29, 2009

Dia d'eleccions

Demà és la primera cita d'eleccions d'aquest anys. La primer i la darrera en la qual com estrangera puc participar-hi. Demà se'm dóna l'oportunitat de triar el futur alcalde d'aquesta ciutat que des de fa nou anys viu en una letargia perenne.

Vull correspondre al meu deure democràtic però no puc deixar de pensar en aquest dissabte de reflexió que cap dels partits que em tiren les floretes són per a mi una alternativa als tants problemes que ens envolten, ni espero l'obligació a la qual diuen sentir-se cridats per a resoldre's. Sóc de per sí molt difícil de convèncer, en qualsevol aspecte de la vida. Tampoc espero que ells ho vulguin aconseguir, perquè en el fons tota la parafernalia que s'instal·la en el període electiu no fa que treguin a passejar la condició d'il·lús, sinó la d'un cinisme i inoperància galopant amb els qual ells es guarneixen en els darrers temps. O potser sempre ha estat així...

Ni la cita d'en Joan Fuster "Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres" ha deixat d'animar-me, perquè fins i tot intentant fent política activa dins de moviments socials, culturals o educatius, els polítics de professió trepitgen amb una arrogància, acompanyada d'una ignorància, els drets i la voluntat establerta del qui els han triat.

Potser és cert que cada poble mereix els polítics que té; som nosaltres qui els triem. I si la mentalitat general és mediocre, què es pot esperar d'aquells triats pels comicis, els quals en altres llocs de la vida real no tindrien on caure's mort?

Ja fa molts anys que el dia de reflexió em porta el mateix resum al final de la jornada, i és escollir, un cop més, el partit que em suposi -com diuen els alemanys- das kleinste Übel, “la nàusea més petita”, traducció, tot sigui dit, que no pot ser menys gràfica vist el panorama polític estès davant dels meus ulls.

dimecres, d’agost 12, 2009

Estació meteorològica filosofal

Objecte d'art trobat en una de les moltes passejades que faig per diversos parcs d'esculptures.

Per si voleu consultar el temps això sí heu de llegir amb atenció les instruccions d'ús...

Traducció:


Nur ein-Stein? Doch relativ genau

Aquesta pedra sensible al temps es va trobar a la vora del Weser
al seu pas per la ciutat del caçador de rates Hamelin.

La pedra està seca sol
La pedra està mullada pluja
la pedra és invisible boira
La pedra es mou vent
La pedra canvia el seu color tempesta
La pedra està blanca neu
La pedra està partida terratrèmol
La pedra penja cap a dalt final del món

No toqueu la pedra del temps! Si ho feu, canviarà radicalment el temps.

dilluns, d’agost 03, 2009

Monstres nocturns


Per a combatre els monstres nocturns i altres malsomnis...

Tinc un monstre al llit
que em fa cusquerelles
i cada de matí
em porta roselles,
móres d'esbarzer
i versos d'abelles.

Empar de Lanuza
Versos al sol