dijous, de febrer 23, 2006

Weiberfastnacht

(foto: www.köln.de)


El dia que comença el carnestoltes al carrer ja ha arribat i ho ha fet tradicionalment, des de la plaça del Mercat Vell i a les 11 i 11 del matí.

La celebració del Carnestoltes és tant vella com anys té la ciutat. Tanmateix celebrar-lo de forma organitzada, dins del que són les anomenades Associacions, sols té 180 d’existència.

El mot
Weib és una variant molt “rústica” per a denominar al sexe femení. Fastnacht , “dimarst de carnaval”, literalment la nit abans de començar del dejuni quaresmal, indica una vegada més la paradoxa que es viu en aquesta ciutat de contrastos entre el seu passat i el present més recent. El dia que es comença porta el nom del dia final.

Aquesta denominació apareix per primer cop l’any 1823 quan es funda el comité de festes i pren més cos dins dels costums populars de la gent de classes socials més simples, i en especial pel que fa a aquest dia en concret, les dones i les noies prenen el protagonisme. Aquest es basava en estirar-se i furtar el barret de roba que portaven, l’anomenat
Mötzenbestohl. El costum ha canviat i ara les dones van darrera dels homes que desafiant aquest dia porten corbata. El motiu és ben clar: tallar-la! Evitaré qualsevol comentari que puguir orientar-vos cap a una anàlisi més que freudiana, però és així.

Amb un humor àcid i sorrut critiquen també aquell arquetípic del que per a nosaltres, els de fora, seria el fet de “ser alemany”; per als renans és tot allò que implica ser prussià. Prússia, sinònim de dominació, pèrdua de llibertats, militarització, bel.licisme, ruina.. ja que el govern prussià va ser un dels pocs que va intentar eliminar-lo amb prohibicions . Fet que ni “el francès” en els seus 20 anys d’ocupació va gosar d’aplicar fer.
Fair son tour, li deien.

Els orígens romans de les festes i de la ciutat dominen un cop més, i els seus habitants passegen pels carrers aquests dies més que mai aquest tarannà que han fet seu des des fa segles saludant amb els mots que ja he fet meus.

Kölle, alaaf !

P.S. Més informació: www.karneval.de


4 comentaris:

El Pensador ha dit...

Una hora ben curiosa, per començar-hi quelcom. Les 11 i 11.

Kölle, alaaf! (Una salutació que et torno de forma incerta, doncs, per molt que he intentat trobar-ne la traducció, segueixo igual; sense la més petita idea de què vol dir)

arsvirtualis ha dit...

Bon dia matiner!

Anem per parts. En la llengua de la ciutat anomenada "Kölsch" -que no es pot dir que sigui un dialecte alemany, si de cas ho és de les diferentes llengues germàniques que es parlaven-, el mot "Kölle" és el nom que rep la ciutat.

"Alaaf" és una mena d'adaptació del terme en colonès antic "all af ab" que vendria a significar "davant dels altres, per damunt dels altres".

Kölle Alaaf és no sols una salutació, sinó una mena de "crit" amb els quals els habitants es donen a conèixer.

Vaja, una mena del "Visca" nostre.

Berta ha dit...

Moooolt interessant m'ha semblat la teua explicació.
M'he deixat guiar pel teu recorregut i he aprés moltes coses. I això és molt!
Sobretot teninit en compte que Berta volia disfressar-se de princesa o de princesa índia. No hi deixava lloc al dubte.
O d'índia, o de princesa de color de rosa.

He, he.
Com va la joventut!
Quina por tinc!
I només té 4 anyets.

arsvirtualis ha dit...

Què tindrà el color rosa que s'ha convertit en la bèstia acolorada de moltes mares i pares???
Veig que la Berta sap el que vol, aspecte més que positiu per a un futur, però que en el present i futur inmediat -adolescència- pot ser un veritable càstig còsmic.