dissabte, de juny 10, 2006

Pausa

Entro en la pausa dels mots escrits.

M’esmunyo en la pausa dels mots interiors.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs deixem parlar al silenci.

arsvirtualis ha dit...

Silenci que cerco desesperadament sense trobar-lo. Per sort, el punt final de la recta és visible. Un bes.

Anònim ha dit...

Pot ser que si tu no trobes el silenci, sigui el silenci qui et trobi a tu. Continua en la recerca i en l'esperança de trobar-vos mútuament.

Una besada grossa, nina!

Lupus Minor ha dit...

AUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!

arsvirtualis ha dit...

El problema no és la feina que s'ha de fer, sinó la "feina-sorpresa" que per estúpides pretensions et presenten en safata i que has d'actuar ràpidament. És el que molts de cops penso, el problema dels alumnes són els seus pares -considerant sortosament, algunes excepcions-. Un bes per a tu!

arsvirtualis ha dit...

Et contracto per donar un bon ensurt a qui jo em sabria. Valens?