divendres, d’agost 11, 2006

Anem a l’escola


Tercer dia. A poc a poc anem agafant el ritme que fa sis setmanes havíem deixat. Portem encara en la nostra ment i en la forma de transportar el cos aquell relaxament al qual solem convidar certes nits d’estiu. El primer dia després d’acceptar més que superar la visió d’un horari espantós, vaig cabussar-me en les poques classes que tenia. Davant meu, un auditori lleganyós i amb una indefinida sensació d’entusiasme va estar soporíferament atent a les noves instruccions d’organització que els caia a sobre.

La resta del dia la vaig passar amb protestes, negociacions per causes perdudes: un possible canvi de certes hores de tant gloriós horari? Per mi que no quedés! Certes actituds no van amb mi, tot i saber que no en treuria res, però es tractava de transmetre el meu malestar, la meva disconformitat... Un cop més vaig poder observar que el dispositiu de supervivència mental i neurològica es va activar positivament i em vaig dir que havia de treure el millor partit de tant dissortat repartiment de temps, això sí, després de maleir el meu cap d’estudis, cridar algunes conxorxes en contra seva i plantejar-me d’aconseguir alguna foto seva per a penjar-la a la pissarra de suro que tinc darrera la porta del meu cau per jugar a dards.

I la coronació d’aquest nou curs: Una setmana de viatge per Anglaterra amb dos dies de visita a Londres a finals d’agost. No és que no m’agradi l’idea i sí, ja sé que anar amb 30 especímens injectats amb dosis indeterminades d’hormones pot tenir els seus moments emocionants -especialment si considerem el factor sorpresa-, però que voleu que us digui, una idolatra la discreció i passar desapercebuda tot el possible, i em temo que no serà aquest el cas. A més si afegim les notícies que ens arriben aquests dies, ja us podeu imaginar les ganes que tinc de moure’m de casa vers la pèrfida Albion.

9 comentaris:

Eumolp ha dit...

No puc més que desitjar-vos tota mena d'èxits en la sàvia administració d'aquest bell horari amb què us han obsequiat enguany.
Ànims!

arsvirtualis ha dit...

Després d'haver tingut una prímicia en particular de l´ínclit, voleu dir que els ànims "m'animaran"? No és un capitol tancat.

Romaní de Mata ha dit...

és tan particular això dels horaris, com , tenir una temperatura satisfactòria, un menjar digerible i ben cuinat i per tant poder tenir el temps per a un i pels seus...

docs res, a tirar dards!

Salut

( ...l'un encara viatge en tren, avui a Amsterdam, l'altre ja ha retornat de'Atenes, i l'atre, el del mig a casa sense llicència per passar-se de mides.. ah! i el meu dit gros fet pols... )

arsvirtualis ha dit...

Hola RdM!! Temps a que no passaves pel meu divan.

Això dels horaris pot arribar a ser un una creu si no quadren. Respecte a la pràctica dels dars estic pensant potser que seria més efectiu anar a un taller de vudú per a principiants.

(Que viatgin! Hauran tingut bones pluges, segur. Per cert a hores ja sé em detall del dit accidentant; ja m'informaràs de la seva evolució :P)

arsvirtualis ha dit...

Està clar: deixaré d'escriure comentaris a certes hores de la nit i en certs dies... sinó em treuran el nivell C....

Albert ha dit...

Els caps d'estudi, en general, no són gent de confiança. ;-)

arsvirtualis ha dit...

Aix... No seràs tu el segon que em visita i deixa el seu comentari? La meva relació amb els capos estudiosos sempre s'ha caracteritzat de civilitzadament distant.

Albert ha dit...

Segon cap d'estudis? No pas. Als meus gairebé 40 anyets, encara m'he de llicenciar...

arsvirtualis ha dit...

Bé, així tot es redueix a un que deixa petjada. Ja m'havia assustat de què puguessiu fer una mena de front corporativista ;-))