dimecres, de desembre 06, 2006

Sankt Nikolaus


Laßt uns froh und munter sein
und uns recht von Herzen freun!
Lustig, lustig, trallerallera
bald ist Nikolaus abend da,
bald ist Nikolaus abend da!

Dann stell ich den Teller auf,
Niklaus legt gewiß was drauf.
Lustig lustig tralleralera...

Wenn ich schlaf dann träume ich,
jetzt bringt Niklaus was für mich.
Lustig, lustig trallallalala...

Wenn ich aufgestanden bin,
lauf ich schnell zum Teller hin.
Lustig, lustig tralleralera,
nun war Niklausabend da,
nun war Niklausabend da!

Popular de Hunsrück (Renània-Palatinat)


El dia que ha començat amb esperances i nerviosisme va adormint-se sense que ningú el pugui aturar. Avui ha estat Sankt Nikolaus, un dels dies més somiats de l’any.

Nikolaus és un personatge fictici, producte d’una confusió de cognoms i d’una fusió entre dues figures històriques: el bisbe Nikolaus de Mira i l’abat del monastir de Sion i bisbe de Pinora que va morir precisament en la ciutat on el primer era bisbe i el mateix dia en el qual se celebra aquest costum, per altra banda molt arrelat a Alemanya i que amb tota probabilitat va ser portat per l’emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic Teofanu, esposa d’Odó III, d’origen bizantí.

Nikolaus... Iniciat el temps d’advent, ja encesa la primera espelma de la corona d’advent i ja oberta la primera finestra del calendari d’advent, Nikolaus es presenta tranquil.lament i calladament quan tot és silenci en les llars.

La nit abans has netejat meticulosament les teves sabates, les botes i orgullosament les col.loques a la porta i al seu costat el plat especial que un cop a l’any serveix per a rebre els somnis portats. Nikolaus controla i la recompensa en forma de llaminadures, pomes i fruïts secs no s’oblida.

De bon matí et lleves, corres per obrir la porta i mires amb somriure silent i encara mig adormit la generositat que trobes al plat: galetes de nadal que abandonen als teus sentits l’aroma de la canella, del gengebre, del pebre; castanyes, nous, avellanes i mandarines i la figura de Nikolaus de xocolata i un llibre. Nikolaus s’adapta als gustos i a les noves tendències.

No és el deixat, i sí que ho és. És, malgrat el temps passat des de l’infantesa, la sensació de dormir amb aquell neguit d’esbrinar entre els somnis què hi haurà al plat, de saber que algú ha pensat en tu i com missatger de la llunyania cumpleix un ritual que des de segles es repeteix any rere any sense perdre un bri de la seva força ancestral.

És un costum que ja forma part d’aquesta síntesi cultural que dia a dia flueix amb el meu devenir, un costum que sense explicació racional m’emociona i que em trasllada cada any per unes hores a un altre temps d’innocències.

I demà serà un altre dia.


9 comentaris:

Albert ha dit...

Doncs visca Sankt Nikolaus! Aquest any, absent la meva tieta, a casa no hem pensat en el calendari d'advent. Aixs.

el pensador ha dit...

Parles d'emocions, en un escrit que per si sol és del tot emotiu. Ja veus quina bajanada, però, t'escric aquest comentari amb els ulls humits. Dec estar massa sensible a primera hora...

turrai ha dit...

No en sabia res d'aquesta tradició, però curiosament El Periódico d'avui explica que a Montserrat ho celebren des de l'edat mitjana i els escolans elegeixen un "bisbetó" per un dia. Sembla ser que Sant Nicolau va ressuscitar un grup de nens que havia decapitat i cuinat un malvat hoteler.
T'adjunto l'enllaç:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=361922&idseccio_PK=1022

turrai ha dit...

Millor així:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?
idpublicacio_PK=46&idioma=
CAT&idnoticia_PK=361922&id
seccio_PK=1022

arsvirtualis ha dit...

Albert, encara hi ets a temps; sols han passat 8 dies!

arsvirtualis ha dit...

Pensador...no sé què dir, però ja sabem que les sensibilitats no tenen temps, vénen i se'l prenen.

arsvirtualis ha dit...

Garofaie, jo en sabia d'aquesta tradició pel motiu que Sankt Nikolaus és el patró de l'infancia. És una llàstima que certs costums es vagin o s'hagin perdut....i més si són tan agradables i esperançadors com aquest.

el pensador ha dit...

Per si no saps que fer, o sigui, t’avorreixes... en el meu bloc, t’he deixat una feineta. Apa! bona nit.

arsvirtualis ha dit...

ETs clarivident? Certament: no tinc res a fer, per això accepto la teva proposta.