Sense massa mots.
La majoria ja hi són dins les caixes.
S’acosta un nou desert...
La majoria ja hi són dins les caixes.
S’acosta un nou desert...
dissabte, maig 05, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
arsvirtualis
confidència
Codex Manesse, 1300
autor: Konrad von Altstetten
reflexions en el temps
acotacions
- a l'estació de trens
- Aryamarc
- brisalls de mar
- castells de cartes
- changing again
- chatnoir
- dipofilopersiflex
- el llibreter
- el pensador
- els papers d'en Tristany de Pinós
- entrellum
- Eumolp
- flux
- generació...
- gotes d'isnel
- horitzons inesperats
- in fernem Land
- l'efecte Jauss
- L'home que mira
- la llança de Klingsor
- nimue
- rosa dels vents
- saragatoona
- sense parèntesis
- stent
- tacet
- the Berlin Chronicles
- tinta xinesa
límits poètics
límits filosòfics
derivacions de llengua i literatura
- Insitut d'Estudis Catalans
- Institut Ramon Llull
- Institut Joan Lluís Vives
- Xarxa Vives d'universitats
- Coordinadora Enric Valor per la Normalització Lingüística
- Mag-Poesia
- Paper de Vidre
- lletra
- lyrikline
- Raimundo Lúlio
- Biblioteca Catalana
- Katalanistik-Universität Frankfurt a M
- Deutscher Katalanistenverband e.V.
- Institut für deutsche Sprache
- Deutsche Kultur International
- Goethe Institut
derivacions d'història
derivacions d'ensenyament
derivacions de música i d'art
oracles particulars
acotacions silencioses
afiliacions
11 comentaris:
Espero que no siguin 40 anys vagant pel desert, ni 7 anys pel Tíbet ...
Sí, ho sé, m'he llevat peliculero, avui
Un fort petó
PD: Colta ... i a on vas?
Hola!
No han estat 40 anys vagant pel desert, ni 7 pel Tibet, però sí vora un mes per les xarxes germàniques. Res, que ja torno a estar-hi instal.lada i vaig recol.locant els diferents mobles al seu lloc.
Per cert, he anat a un km i mig d'on hi era...
Petonet!
Òndima!!!
Jo quan vaig canviar de pis vaig anar a 30 metres d'on vivia ... encara no em superes, jejejejejejeje
Benretrobada de nou!!!
Petonet!!! Que no vol dir que la resta de petons siguin bruts, clar
Ja estàs ben instal·lada?
Això d'estar ben instal.lada és un dir; diguem que tinc un bon sostre... Fa dues setmanes em sentia com en un camp de refugiats amb excès d'equipatge, ara em sento com en un laberint d'un jardí anglès, sols que en llocs de plantes jo tinc caixes. ;-))
hola de nou, ja ets a "casa" i ara a "recolonitzar" l'espai, pacientment i endreçar tots els artilugis, mobles, estris de cuina, roba, connexions,...
i si tens temps per veure les salutacions, aquí va aquesta...
Et planyo, noia,...Si jo he de pensar a fer caixes...em tiro al riu de cap!
Benvigut i ben rebut, veí!
Pel meu consol em queden sols 27 caixes comptades fa uns minuts, res si considerem que en tenia 152...
RdM... ja saps que tinc una certa pràctica respecte a "recolonitzar". G A veure si ens trobem per la xarxa -entre caixa i caixa- i ens expliquem les noves. Una abraçada.
Les migracions són moments perillosos, sense un cau on refugiar-s'hi. Compte amb les mossegades de depredradors oportunistes.
Ja em fa bo que tinguis consideració amb mi; penso ja en el teu consell.
Publica un comentari