dimarts, de setembre 04, 2007

L'arc i la fletxa


Serenitat, concentració,
tensar l'arc com el cos de l'amant,
controlar el pols,
fixar l'esguard,
discriminar factors externs,
intuir la companyia del vent,

respirar, just per alliberar els dits de l'arc...


El meu cos perd consciència dins de l'espai que l'envolta difuminant-se. Sóc l'arc que tensat s'acobla ancestralment -amb el seu dilema- a la fletxa fins sentir els seus gemecs primitius;
sóc la fletxa posseïda tallant l'aire, fluint en els corrents invisibles, interseccionant plànols a l'espai, deixant al seu pas un crit sord, esmorteït, tot sabent el camí el·líptic d'esclavitud determinada;
sóc la fletxa alliberada per un impuls d'alè. Les restes deixades permetran reiniciar el meu cercle dins del centre trobat.

8 comentaris:

ramon ha dit...

plenitud... no se m'acut res més.
(retornem?)

Eumolp ha dit...

Préstec demanat a un vell conegut:

Posem paranys per enganyar la nit,
siguem tan sols un vague somnieig
de vida vulnerable: crit escrit.

J.V.

Albert ha dit...

Bufa! (només se m'acut).

arsvirtualis ha dit...

Hola Ramon,

Doncs sí, és una senscació que s'acosta, suposo perquè el moment el grau de concentració és tan intens que només tens consciència de la teva persona i de la fita que encares.

arsvirtualis ha dit...

Eumolp, fa bo -de tant en tant- enganyar la nit, i el dia també si escau. La fletxa vola lliure però el camí està marcat. No m'agradaria posar-me massa kantiana, ja saps...

arsvirtualis ha dit...

Hola Albert,

El "bufa" el tenia jo dins meu el dia que vaig escriure el text. ;-))

stent ha dit...

Fletxa alliberada...en la bona direcció.

arsvirtualis ha dit...

Això és el que espero, stent. :)