dilluns, de gener 28, 2008

desconnectada




He estat quasi dues setmanes sense connexió d'internet a casa. En un primer moment vaig pensar que el dia de la fi del món havia arribat, però un cop van passar les primeres hores i les evidències de la magnitud de la tragèdia es varen fer paleses, vaig dir-me que alguna força estava posant a prova la meva paciència. De sobte es va produir una transformació i vaig sentir que no tenia cap mena necessitat de connectar-me i fins a un cert punt de comunicar-me.

Des de la feina solucionava els aspectes més urgents: correu, aules virtuals, etc i la resta els deixava una mica a la seva sort, tot i pensant que aquesta situació no havia de ser eterna.

Ara ja m'he instal·lat de nou i m'he dit que us havia de deixar una petita nota sobre la meva desaparició puntual.

7 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Bentornada a la connectivitat. Encara que... sense connexió també es pot viure!! (o no)

arsvirtualis ha dit...

Gràcies Ramon! I és veritat, es pot viure sense algunes de les moltes coses que falsament considerem imprescindibles.

Ferran ha dit...

Ei, Ars! Jo pensava que el seu silenci era cosa dels teus alumnes, que et tenien segrestada a l'escola. Celebro que fos una simple desconnexió tecnològica :)

arsvirtualis ha dit...

Hola Ferran,

Vade retro, satanas... Amb això dels alumnes no es juga!!! Bromes a banda aquesta absència ha estat de profit. I tu, com va per Berlin??

arsvirtualis ha dit...

Per cert....estàs connectat?

Ferran ha dit...

Ep!, tut mir leid que no dic res fins ara. M'he passat dos dies a punt de pillar.. grip? encostipat amb febre? Sembla que avui començo a sortir-me'n :)
A banda de la salut, després de començar l'any una mica amb el peu esquerra sembla que tot torna poc a poc a la normalitat...
Que tens algun viatge previst a Berlin? :-)

arsvirtualis ha dit...

Jo també estic al llit; dijous vaig tenir una febrada molt forta amb radical baixada de tensió, però no sembla que sigui una grip, més aviat asgotament. Per sort tinc lliure fins dimarst, per tant espero tenir-ne prou per a recuperar-me. Mist!

Berlin és una assignatura pendent, de fa anys, ;)