dimarts, d’agost 05, 2008

Lluna


Us presento la Lluna.

La Lluna i el seu germà es van presentar a casa ara fa quatre setmanes i d'ençà la vida -i en especial la d'algunes de les meves plantes- ha canviat radicalment. Lluna és observadora, tímida, assenyada, dolça i independent. S'acosta i et mira amb els seus grans ulls rodons. La terrassa s'ha convertit en un escenari que convida a imaginar: selves denses de vegetació que fan el fet d'amagar-se més divertit. Després de lluitar apassionadament amb les plantes ve l'hora del descans. Té una debilitat especial per una jardinera on hi ha plantades una barreja de flors japoneses de tons blaus en la qual jeu els vespres quan la temperatura permet respirar després de la calor diürna i és clar, l'aigua de les regadores és un elixir irresistible.

Un altre lloc a atractiu és el meu estudi, una font d'inspiració amb tanta prestatgeria i fileres de llibres on amagar-se. Però sobretot és el meu escriptori el seu lloc preferit i en concret una de les safata situades a la dreta on hi reposa mirant i observant mentre jo faig feina.

La Lluna mai treu les urpes i sense protestar, es deixa agafar o portar a altres llocs, et mira i espera pacientment a què tu la baixis al terra per a seguir-te després al teu costat allí on hi vas. Al vespre, mentre llegeixes un llibre al sofà o mires una pel·lícula, ella et fa manyacs, acosta el seu nas al teu acaronant-lo i seguidament et mira girant el seu capet per a jeure després acoblada al teu cos i adormir-se serenament.

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Una monada, la Lluna! I va aparèixer així, per sorpresa, "trucant a la porta de casa"? És realment bonica, fan fa venir ganes d'acaronar-la! :-)

Eumolp ha dit...

Enchanté!

arsvirtualis ha dit...

Home, així com així... A casa vam tenir quasi un any de conclave familiar per aprovar tenir o no-tenir animals, i arribat el moment, "quin" tipus d'animal. Hem passat amb els pros o contres respectius per una certa part de la sistemàtica. Ah, i espera a conèixer el seu germà... El presentaré ben aviat.

arsvirtualis ha dit...

Eumolp, estic segura que faríeu bona lliga tu i ella. Me l'aviciaries, a fe!

joan ha dit...

jo la trobe molt espavilada :) a més de bonica. Aquest estiu a la caseta de camp d'una amiga van aparéixer de cop 5 animalets com la teua lluna , allò per a ells és un paradís, doncs juguen, es tomben sota els tarongers i se'n pugen al safareig a beure, s'han fet els amos de la caseta i totes les fanecades de tarongers :) un beset per a tu i pels dos nous membres de la família :)

arsvirtualis ha dit...

M'encanten els gats; sense fer-se pesats saben demostrar la seva estima i també perla seva independència.

Algun dia us hauré de presentar al seu germanet, un veritable trapella. Un bes Joan i gràcies per passar...

el pensador ha dit...

Un dels trets que sempre he admirat dels gats, és precisament la seva independència; si bé, això fa que en molts casos, no tinguin precisament la paciència d'un peluix a l'hora d'amanyagar-los. Pel que expliques, la lluna sí que té aquesta ambivalència. Felicitats, doncs.

Quico Ventalló ha dit...

Crec que aquest gat és holandès.

arsvirtualis ha dit...

Hola Pensador,

Doncs sí, la Lluna és un encant de gateta, i el seu germà -per ser gat- també és molt dolç.

arsvirtualis ha dit...

Doncs ara que ho dius... sí que podria ser. Me l'imagino amb la còfia blanqueta amb puntes, les trenetes enroscades i els esclops. Funcioa, funciona...

Per cert, fa il·lusió saber que existeixes!

romanidemata ha dit...

feia dies que volia comenta.. em deia que potser ja es molt tard...
però que és el temps quan algú espera?
un parèntesi en el temps...

petons