Recordant una gran ballarina i coreògrafa
dimarts, juny 30, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El bol diu que frueix dolçament amb el fregadís de la boca xerraire de Zenòfila. Sortós ell!
Tant de bo que posant els llavis
damunt els meus llavis sense respirar te'm beguessis la meva ànima.
Meleagre de Gàdara
trad. Maria Àngels Anglada
4 comentaris:
Ara farà coreografies en el més enllà...esperits, elfs, àngels i tota mena d'éssers sobrenaturals ballant al dictat de les seves indicacions....
... potser, però ens quedarem sense veure els seus pensats moviments etèris.
El que em costa d'imaginar és l'hipotètic col·loqui amb en Baltasar des de dos núvols més o menys contingus. Però ja se sap... "ad mortem festinamus", que deien aquells.
Segur que la mirava de reüll i amb aquella sorrudesa típicament illenca. I ella? Com si l'altre no hi fossi!
Publica un comentari