dimecres, d’agost 12, 2009

Estació meteorològica filosofal

Objecte d'art trobat en una de les moltes passejades que faig per diversos parcs d'esculptures.

Per si voleu consultar el temps això sí heu de llegir amb atenció les instruccions d'ús...

Traducció:


Nur ein-Stein? Doch relativ genau

Aquesta pedra sensible al temps es va trobar a la vora del Weser
al seu pas per la ciutat del caçador de rates Hamelin.

La pedra està seca sol
La pedra està mullada pluja
la pedra és invisible boira
La pedra es mou vent
La pedra canvia el seu color tempesta
La pedra està blanca neu
La pedra està partida terratrèmol
La pedra penja cap a dalt final del món

No toqueu la pedra del temps! Si ho feu, canviarà radicalment el temps.

8 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Mmmm... molt no sembla que s'arrisqui, la pedra, a l'hora de predir el futur meteorològic; ara, divertida ho és una estona :-)

Elfreelang ha dit...

Genial aquesta pedra meteorològica filosòfica!!! ara que les seves prediccions em recorden a les prediccions que feia un ase amb una cua més o menys de corda o palla, no recordo...que deia que si tenia la cua mullada pluja, si es movia vent...i ja no recordo...

Eumolp ha dit...

Brillant!

arsvirtualis ha dit...

Hola Ferran, doncs sí que ho és i vaig riure de gust llegint-la.

Elvira, a casa tenia, vaja té, la meva mare unes figuretes espantoses que segons el temps que havia de fer canviaven de color.

Eumolp, sabia que trobaria el teu gust. Ja saps, les pedres són també inertes, com l'aire d'una cripta.

Ramon Aladern ha dit...

Això ja està inventat, dona. A casa nostra tenim el ruc amb la cua de palla!
:))

el pensador ha dit...

I ara ve el dilema... Què va ser primer, el ruc o la pedra?

Un somriure amb regust de vacances ;-)

arsvirtualis ha dit...

Hola Ramon,

Recordo que el meu profe de filosofia ens va dir un cop: "Les idees neixen a casa nostra, a la Mediterrània; els anglesos les adopten i els hi donen el punt de pragmatisme para poder ser aplicades; els francesos les guarneixen de tal manera que amb tant de cobriment costa de reconèixer-les; i els alemanys les emboliquen de tal manera que és imposibles de saber l'origen que van tenir.

Els hiverns són llargs i ja se sap què pot passar quan es disposa de massa temps...

Una abraçada. C-E

arsvirtualis ha dit...

Ah, jo francament no em sotmetre a cap dilema. Que faci el que vulgui el temps! Ens tocarà soportar-lo sigui el caprici que tingui.

Un somriure que aguanta ja dues setmanes de feina...