dimecres, d’agost 04, 2010

Melodia


Sí, ja sé per entendre el poema que us vaig dedicar l'entrada anterior cal fer ús d'un traductor o saber alemany. Interessant és saber com sona una llengua, i respecte a l'alemany molta gent té prejudicis perquè el considera brusc, sec i poc -o no gens- melodiós. Per a mi és una llengua apassionant, sensible, amb la qual s'han escrit i cantat els "Lieder" més intensos i més arrelats al sentiment humà.

Deixeu-vos ara transportar per aquestes sensacions, en aquest cas dolces, amb la melodia i la veu d'un infant.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

preciós...sublim...gràcies! respecte a l'alemany...són tòpics que molts tenen arrelats irracionalment....

arsvirtualis ha dit...

És cert Elvira. Els tòpics com moltes altres coses i fets, comencen on acaba la lògica. M'alegra que t'hagi agradat. És un text, una melodia i una veu que reconforten i ens fan poder creure, si més no per un moment, que tot va bé.

Ramon Aladern ha dit...

Sí, deixem els tòpics i els prejudicis idiomàtics.
La veritat és que no he entès ni un borrall de la lletra, però sona preciós. Gràcies, Ars.

rosa roig ha dit...

Estic d'acord. El meu prejudici personal és la'lemany com a llengua feta per a la música, per a ser cantada. Clara, harmònica, sensual...