diumenge, de febrer 26, 2012

Mira'm


Lentament la nebulosa t'envolta 
i
t'aïlla del meu record.

Sóc només un difuminat no res, 
sense espai, sense temps
cap sentit té l'existència.

ha escrit a

2 comentaris:

ricardgarcia ha dit...

Som l'espai que ocupem i el temps que ens travessa. Més enllà comença la desmemòria.

27 de febrer, 2012 19:29
Ferran Porta ha dit...

Tot i així, l'existència ha existit. Amb nebulosa o sense, això no ho canvia ningú.

27 de febrer, 2012 22:30

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)