dimarts, de febrer 05, 2013

Sense pensar


Pensaments que s'acosten i es deturen,
impotents de transgredir el límit
entre la volatilitat i la plasmació en mots.
Sense sentit, veuen fluir els dies
lliscant entre full blancs.
Cansament vigilant del camí
vers la cel·la de la invisibilitat.
Ni tan sols restarà en la seva memòria
el frec d'uns llavis pensats.

2 comentaris:

miquel ha dit...

M'agrada retrobar-te en aquesta casa, però la tristor d'aquests versos magnífics...

ricardgarcia ha dit...

Els dos darrers versos són tremendament demolidors, pesants com una llosa que posa punt i final a la memòria. M'han fet pensar en aquells altres versos de Bécquer: "...una piedra solitaria / sin inscripción alguna / donde habite el olvido..." Una abraçada!