Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure't,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva'm els braços i t'agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para'm el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke
Llibre segon. El llibre de la peregrinació (1901)
Tres tristos tigres
Fa 4 hores
2 comentaris:
Ostres, m'he quedat parat. Quina descoberta! És el mateix poema amb que vaig començar el meu bloc, només uns dies més tard que el teu. Quines casualitats que ens trobem per la vida...
Petons poètics des del sud!
M'encanta la poesia, i en especial Rainer Maria Rilke, del qual he llegit molt i amb la sort de poder fer-ho en la llengua en la qual ell va escriure. En especial tinc debilitat per aquest poema. Penso que és tota una declaració de principis d'amor i d'estimació sense deixar de tenir la força sensual que de vegades alguns li volen treure a la mateixa capacitat d'estimar, considerant-la etèrea. Rilke, Vinyoli, Estellés, Ferrater i Fuster, són alguns dels bombons que tinc a la bombonera de cristall i amb els quals em deleito pausadament. Petons poètics des del nord!
Publica un comentari a l'entrada