dissabte, de desembre 18, 2004

La roda de la fortuna (I)

Ésser diferencial

Els dies, les hores,
davant meu
amb quina lentitud desfilen
- llisqueu en mi -

Canvi del ritme vital
en la transició del temps
intensitat interioritzada
- presència teva -

Tu, que alimentes els meus dies.
Tu, que acompanyes les meves nits.
Tu, que embolcalles les hores.
- convida’m a tu -

La calma envaeix l’estança compartida.
El silenci dels instants m’acosten a tu.
Àmbit cercat.
Moment desitjat.

Iniciem la dança!

1 comentari:

Barandaia ha dit...

Que bonic que és aquest poema, artsvirtualis. Una forma subtil i deliciosa de dir tantes coses...

De vegades la poesia se'm fa artificiosa i carregosa... però aquesta fa venir ganes de llegir-ne, d'agafar-ne un llibre, en una butaca còmoda, davant d'una finestra, amb tranquil.litat, i deixar passar les hores...

Quin regal per a l'esperit i per a l'ànima! En vull més!

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!

Barandaia