dimecres, de febrer 08, 2006

Què queda...

Els pensaments aflueixen i es deturen impotents de sobrepassar el límit entre la volatilitat i la plasmació en mots.

Suposant-se sense sentit, veuen com passen els dies davant de fulls blancs que defugen dels seus contactes.

Cansats, es retiren a la cel·la on ningú se n’adonarà de la seva existència.

Ni tan sols quedarà en la seva memòria la caricia d’uns llavis pensants.







3 comentaris:

Anònim ha dit...

Permet-me que rescati un dels meus pensaments, per fer-te el comentari.

arsvirtualis ha dit...

Si haguessin vingut, les haguessi pogut deixar al menys abandonar-me fulgurantment.
Resum: ha estat una setmana horrorosa.
O tempora, o mores...

arsvirtualis ha dit...

Gràcies pel teu pensament deixat. El guardaré.