dissabte, de març 25, 2006

Et voilà!


He tornat.

Aquests dos xicots tan amables i trempats em van deixar de nou i amb cotonets al terra. I és que no hi ha res com confiar amb la bona feina dels especialistes i la seva atenció de dur-la optimistament a terme.

Per cert, ja no us cal especular.


9 comentaris:

JoanAlbor ha dit...

aixxx com comprenc la teua alegria. Jo el mes que ve sofriré atiborrat de pastilles un curt "vol" però per a mi gairebé infinit fins que no toque terra..és com quan era menut i la primera vegada que vaig entar a la mar i no vaig tocar terra amb els peuets si no arriba a ser per la meua mare m'ofegue , hehehe, ... Una abraçada t'aterratge ;)

arsvirtualis ha dit...

Hola Joan!

Amb això de volar -que m'encanta- hi veig tres fases. Amb la primera i la tercera -enlairar-se i aterrar- tinc una mena de relació amor-odi. L'adrenalina que sento em fascina però alhora em fa pànic perquè poden ser dos moments perillosos. La segona és quan ets a l'aire, i aquí si que he de dir que estoïcament ja no em preocupa, perquè si ha de passar alguna cosa... ja no puc fer res de res. Un bes!

Anònim ha dit...

Ben aterrada, Arsvirtualis. Menys mal d’aquests xicots... Bufff!

JoanAlbor ha dit...

Estima Arsvirtualis estic d'acord amb tu i les tres fases, la pujada d'adrenalina en enlairar-se i en aterrar (a mi aquesta última tal vegada és la que més por em fa) i sí una vegda estàs volant ja no hi cal pensar en res , hehehe, de totes maneres jo em quede pegat i engarrotat al seient com si fos part del mobiliari hehehe :) besets

arsvirtualis ha dit...

Et faig el cor, Berta...

arsvirtualis ha dit...

Has vist Pensador la gràcia que tenen pilontant? Són súpers!

arsvirtualis ha dit...

Joan, et confesso que sento una certa millora no quan aterro, sinó quan ja he sortit totalment de l'avió. Besets!

Anònim ha dit...

Súpers, per la superhòstia que s’acabaran fotent, no? Ho he vist, ho he vist.

arsvirtualis ha dit...

Quina vista, Pensador!!!
Sort que els meus pilots no eren aparentment tan narcisistes.