Lluna plena... Deambular en la penombra, bany en el fil eteri de llum que entra a l’estança, jugar amb ell, esmunyir-se en ell, invitació a seguir-lo, primer peu, primer graó, pas ferm ascendent. Inconsistència solidificada.
Com tu em deies l'altre dia: hi pensaré. D'entrada m'agrada i em suggereix. A més a més, hauré d'aprofitar aquesta lluna plena (mentre no anem de part...).
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.
Ausiàs March (1397 - 1459)
Alter ego
Entendre les coses que ens envolten és la millor preparació per comprendre les coses que hi ha més enllà (Hipàtia d'Alexandria)
2 comentaris:
Com tu em deies l'altre dia: hi pensaré. D'entrada m'agrada i em suggereix. A més a més, hauré d'aprofitar aquesta lluna plena (mentre no anem de part...).
Pensa, pensa, Albert, i ja m'agrada que t'hagi suggerit. La lluna plena sempre té el seu punt i aplicar-lo pot arribar a ser tot un plaer.
Publica un comentari a l'entrada