Lluna plena...
Deambular en la penombra,
bany en el fil eteri de llum
que entra a l’estança,
jugar amb ell,
esmunyir-se en ell,
invitació a seguir-lo,
primer peu, primer graó,
pas ferm ascendent.
Inconsistència solidificada.
Henning von Gierke
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com tu em deies l'altre dia: hi pensaré. D'entrada m'agrada i em suggereix. A més a més, hauré d'aprofitar aquesta lluna plena (mentre no anem de part...).
Pensa, pensa, Albert, i ja m'agrada que t'hagi suggerit. La lluna plena sempre té el seu punt i aplicar-lo pot arribar a ser tot un plaer.
Publica un comentari a l'entrada