dimarts, de desembre 19, 2006

Es ist ein Ros' entsprungen


Així comença una de les nadales que des de fa molts i molts anys ha esdevingut una de les meves favorites, segurament per la melodia intimista que està d’acord amb la foscor continuament il.luminada que regna per aquestes terres durant el temps de fred profund.

Us puc contar que el manúscrit original es troba a Trèveris (Trier) i que va ser escrit pel monjo cartoixà Conradus al voltant dels anys 80 del segle XVI. Hi són 23 estrofes que ens narren el naixement de Jesus segons l’evangeli de Lucas y Mateu.

En 1599 es va imprimir a la ciutat de Colònia dins d’un llibre de Nadal d’Arnold Quentel, convertint-se en un bestseller de la seva època. Posteriorment, el mestre de capella Michael Praetorius –protestant- va compondre la melodia a cuatre veus a sols dues estrofes de les 23 existents i la nadala passà a formar part del llibre compilatiu Musae Sioniae. Praetorius també va introduir canvis al text adaptant-lo més adientment a la creència protestant. I aquest és el text que avui en dia ens ha arribat i es mantè de forma més popular entre nosaltres.

Us deixo el text de la nadala, acabeu d'esbrinar la melodia...


Es ist ein Ros' entsprungen


Es ist ein Ros' entsprungen
aus einer Wurzel zart.

Wie uns die Alten sungen,

von Jesse kam die Art.

Und hat ein Blümlein bracht

mitten im kalten Winter,

wohl zu der halben Nacht.


Das Röslein, das ich meine,

davon Jesajas sagt,

hat uns gebracht alleine

Marie, die reine Magd.
Aus Gottes ew'gem Rat

hat sie ein Kind geboren

wohl zu der halben Nacht.

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Un roseret eixia
nat d'un esqueix tendral..."

Sí, aquesta és sens dubte una de les peces nadalenques més maques i conegudes de tots els temps. Em sembla que n'hi ha unes quantes versions, pel que fa al text. De la música, què en podem dir? És preciosa, per al meu gust.

Que passis un bon Nadal, una besada molt grossa.