dissabte, de novembre 18, 2006

Un poeta, un poema



En temps d’absència retorno més intensament als meus poetes i després sempre sento l’imperatiu de compartir-los. De vegades obro una pàgina i deixo a l’atzar que ell triï per mi, i el més curiós és que encara no sé com s’ho fa per encertar l’instant infinitesimal adient i mostrar-me precisament aquell poema que buscant-lo no l’hauria trobat i que desitjava llegir, sentir.

Avui, sóc jo l’atzar.
I vull compartir un poeta i un poema.



Com l’ombra clivellada d’una acàcia,
així el secret del nostre amor
ran d’una mar d’herois i de certesa.
I tanmateix, fidel
als límits mudadissos del fullam
i a les arrels vigoroses de l’estima.

Haurem de fer camí
per senderols ignots i albes d’enlloc

Vicent Alonso
Albes d’enlloc, 1985


8 comentaris:

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Bru-tal!

Un petó

Albert ha dit...

On és l'espieta que de l'amor ens priva?

arsvirtualis ha dit...

Hola Pep! Coneixes a Vicent Alonso? És un gran professional i una persona entranyable. És de recomanció.

Una abraçada.

arsvirtualis ha dit...

Hi ha molts d'espietes que ens priven de l'amor. De vegades no cal buscar-los massa lluny, rauen en nosaltres. ;-)

turrai ha dit...

Hola ars. Només per dir-te que he vist el teu comentari encara que no surti al post. Ha coincidit que suprimia el post per tornar-lo a penjar correctament i el comentari ha entrat a l'administrador del bloc, en el post suprimit i per triplicat, però no ha aparegut en el correu electrònic. En fi, que estic content que et recordis del garrofaire i...espero anar fent mèrits per sortir de l'hivernacle on m'has ficat.

arsvirtualis ha dit...

Hola garrofaire,
Em va estranyar no veure el comentari i més perquè m'avisava d'un "error" així que vaig clicar tot just els cops que ha sortit. Que consti que no volia fer-li la competència al "govern".

El meu hivernacle és molt agradable, però sempre s'alegra de poder deixar sortir. Ara mateix obro la porta. Una abraçada.

el pensador ha dit...

Doncs, gràcies per compartir... Ha valgut la pena, que avui fossis tu l’atzar.

arsvirtualis ha dit...

M'agrada compartir. I això de jugar a ser l'atzar/el destí, Pensador, és una una molt bona sensació...