dijous, d’abril 12, 2007

Norder neye Oog


Nova illa del Nord.

Allí sou, els dos, passant uns dies. Lliures i lluny de mi. Temps de gaudir, de trobar i acotar nous horitzons. És el regal que jo us ofereixo amb la vida que us he donat i que dia a dia em torneu amb la vostra existència desde que un bell dia inesperat us vau presentar davant meu, plorant i cridant. Temps de saber com mirar-vos des de la distància i saber que guanyeu una mica més de la vostra independència. Us veig passejar amb les vostres botes d'aigua i els pantalons de goma per sobre la sorra molla i plena de vida marina en les hores de plenamar.

Tinguis cura homenet meu de la plenamar, que et vol i va al teu darrera ràpidament sense deixar-te cap respir, perquè tu ets de bon abraçar i d'estimar. Ho hem viscut, tu i jo, tants de cops a les platges de Vrouwenpolder. Recordes, el terra desapareixent dels nostres peus, correns amb crits de vida amb els nostres estels guiats pel vent fred, amb el meu rostre dibuixat per la teva rialla? Et veig ara acotxat dins al llit després d'haver llegit un conte, ben tapadet sentint el vent del nord que bufava. M'agafaves la mà i em deies que no tenies por, que el vent feia música. Jo et mirava i em feies somriure: jo, dona d'un país-de-vent enfront d'un nen d'un país-sense-vent.

Recorda petita meva que vaig posar moltes bosses de plàstic i pots per a les teves “investigacions marines” com tu dius. T'imagino correns darrera dels crancs i d'enxampar sense cap mena de fàstic tota mena de cucs i animalons. Si he d'adivinar el teu futur professional per les pedres que portes a les butxaques del teu anorak quan tornes a casa diria que has après el meu amor per la geologia, però també pel mar. Ja saps què he trobat sota el teu coixi: pedres, fulles seques, capsetes amb mosquits "traslladats", castanyes seques, marietes embolicades i .... i...

Silent i impacientment tranquil.la espero el vostre retorn, ple de noves coneixences i aventures i jo sé que mentre aneu contant-les somriuré intentant dissimular un deix de tristesa innata perquè sabré que us feu fet una mica més grans, perquè estareu una mica més lluny de mi i paradoxalment, jo més a prop de vosaltres.


4 comentaris:

ramon ha dit...

Preciós, el teu post de vida sobre la vida.

ramon ha dit...

Una rosa del sud per Sant Jordi

@;-'--,---

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Que tinguis una bona diada ... encara que hi hagi distància, les coses bones cal celebrar-les!!!

Petonets

arsvirtualis ha dit...

Hola a tots dos i bona diada de Sant Jordi també per a vosaltres. Per cert estic vivint-la de molt a prop des de la ciutat dels "caps grossos".

Una abraçada