diumenge, d’abril 29, 2007

Tornada



Recordant-vos:

Anna, l'analitzadora d'escamarlans i altres animalons amb un entusiasme inèdit.
Cian, el meu benvolgut mig irlandès amb el qual conversar és un plaer inoblidable.

Denise, la tímida amb decisió i empenta d'iniciativa.

Elena, la que no defallia quan ja tots estàvem amb els ulls mig tancats.
Jan, el callat que de sobte es mostra com la persona encantadora que jo ja intuïa.

Jenni, la de la rialla als llavis malgrat l'atac d'al·lèrgia als ulls.
Jessi, la roquera del grup deixant lliure el seu esperit mig neerlandès de “deixar fer i viure”.
Katharina
, la del somriure per sota el nas amb propostes sempre acceptades.

Laura, la reflexiva i observadora, atenta i amb ganes vitals d'absorbir noves sensacions.
Maíra, la de les poques però sempre oportunes paraules amb el seu humor negre i sec.
Maren, la pensadora i escriptora de reflexions, sensacions, experiències...
Özge, la que reviscolava el grup amb el seu somriure, ànims i caràcter positiu.
Rebecca, la que malgrat el cansament sempre li restava una espurna per anar a la platja.

Sarah, la que sempre caminava ballant, saltironant amb la veu plena de vitalitat i d'emoció.

Tornant ja tinc el cap activat pensant en el proper projecte: la selecció que hauré de realitzar i com prepararé els propers nous alumnes que triaré. Clar m'ha quedat que sí repetiré alguns temes tanmateix la manera de tractar-los i treballar-los sofrirà alguns canvis. Més clar m'ha quedat com serà de difícil assolir els resultats d'aquest darrer.

Heu estat el millor intercanvi fins ara, per moltes coses, però bàsicament per la vostra pròpia dinàmica, pel respecte i l'amabilitat que mostràveu entre vosaltres, i també vers els vostres companys d'intercanvi i les famílies on hi éreu. M'he sentit bé amb vosaltres per la vostra humanitat, pels vostres comentaris aguts, per la forma suau i subtil de queixar-vos perquè toca, que per això sou alumnes, per la innocència que encara es respiraven els vostres comentaris i pensaments, per la espontània alegria que mostràveu pel fet de ser-hi i fer... i per tants altres detalls que heu manifestat durant aquests dies.

Penso en la vostra disciplina que vàreu tenir passant noranta minuts -alguns al sol- mentre dibuixàveu un dels quatre motius a escollir; en el vostre interès pel meu país, per la seva gent i pels seus costums. La recompensa no es va fer esperar. De mi per a vosaltres: llibertat de moviment; de vosaltres per a mi vosaltres: guany de confiança i acceptació com una més del grup.

I ara arriba el comiat del temps passat. Viure dies intensos amb sentit de grup fa que les separacions siguin complicades. Les mirades es creuen i no es veu el moment de dir-se adéu i enfilar el camí que ens portarà a casa.

Tot i sabent que ens tornarem a veure el proper dilluns, dins nostre sentim que no serà el mateix, però també percebem que hi haurà un lligam invisible que ens envoltarà com una teranyina recordant-nos les experiències viscudes plegats, l'empeny de voler-les viure i el desig d'encarar allò que us era foraster i estrany .

Tot aquest excés d'equipatge no el podíem portar dins l'avió...


8 comentaris:

joan arnes ha dit...

L'encert en la selecció feta garanteix l'èxit del viatge.
N'estic convençut.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Diuen que quan els cors s'ajunten les ànimes queden unides per sempre

Petonets

arsvirtualis ha dit...

De la selecció feta depèn sempre l'èxit de qualsevol activitat que emprens. Tanmateix, no sempre és una garantia de què pugui funcionar harmoniosament, que és precisament l'ambient que ha regnat.

arsvirtualis ha dit...

Ja m'agrada aquest pensament... i penso que així és. De vegades el destí fa que les ànimes es creuen en unes coordenades de temps i espai concret; no cal que sigui el cor, potser una simple mirada mentre vas cap a casa amb el metro o aquella sensació que tens quan veus algú somriure sense conèixer-lo. I encara que després cadascú segueixi el seu camí i potser no tornen a saber-se més, sempre habitarà en elles el record.

Lupus Minor ha dit...

Una llista molt detallada, però no ens has dit qui estava més tendre, o tendra.

arsvirtualis ha dit...

Lupus, una ha estat educada en la màxima discreció respecte els seus atributs. :)

ricard garcia ha dit...

Ja saps què hi diu a la pàgina 139? Et convido a participar en un meme literari. Si et ve de gust passa per http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/48741
i veuràs de què va la cosa. Salutacions!

arsvirtualis ha dit...

meme executat! :)