diumenge, de setembre 09, 2007

Pors i altres manifestacions


L'amenaça ha retornat aquesta setmana i amb ella de nou la preocupació que ja es va manifestar de forma factible el passat 31 de juliol de l'any 2006. Aquell dia a l'estació central de Colònia es va trobar una maleta plena d'explosius dins d'un tren regional que anava de la ciutat d'Aquisgrà fins a Hamm-Dortmund. Els responsables de l'atemptat fallit eren dos nois de nacionalitat libanesa que portaven vivint de molt temps a Colònia. Per a la vostra informació dir-vos que l'estació de Colònia és juntament amb la de Frankfurt una de les més densitat ferroviària que té el país i Europa. Per ella passen una mitjana de 1000 trens diaris. Tot el tràfic ferroviari que ve de l'oest, del nord i de l'est es canalitza en aquesta estació. Així doncs, ja us podeu imaginar les conseqüències si es portés a terme d'un acte com aquest.

Tornem a l'actualitat. Aquesta setmana han detingut a altre tres persones. Tres homes, dos alemanys convertits a l'islamisme i un turc, tots tres formats als camps d'entrenament terrorista que hi ha al nord del Paquistà, les petjades reconstruïdes ens porten fins i tot a Síria. El lloc d'estada, un poblet d'uns 900 habitants a uns 90 km de Colònia. El material trobat els deixava construir explosius fins una quantitat de 500 tnt (recordem que en l'atemptat de Londres en van fer ús de sols 3 tnt). Els atemptats portaven ja la data del mes de setembre. A hores d'ara ja se sap que pertanyen a una de les cèl·lules que Al-Caida té muntades a Alemanya i que estaven preparant atemptats destinats a ciutats on la presència americana és notable. Frankfurt ho és en primera línia per dos motius, el seu aeroport internacional i per tenir pràcticament al costat, en concret a la ciutat de Ramstein, una base militar americana, la més important que té els EE.UU. fora del seu territori i que serveix també d'estacionament per a les tropes de la OTAN.

Després tenim la discussió escalfada sobre la propera construcció de la mesquita a Colònia i que ha portat aquesta ciutat a sofrir les malediccions del món islamista conservador. La majoria dels ciutadans estan en contra, no pel fet que hi hagi una mesquita, que ja n'hi ha, sinó perquè en un principi els dos minarets que escorten la mesquita tenien una alçada considerable. Ara han quedat reduïts a 25 metres. L'altre punt de controvèrsia és l'acceptació de l'horari comercial dominical. Al voltant de les mesquites és ús i tradició que hi hagin comerços que s'atenen a les normatives religioses d'aquesta comunitat. Aquests comerços no respecten els horaris comercials establerts per la llei del país d'acollida; obren i tanquen com si fossin en un país musulmà. Aquest fet també ha creat mala sang perquè si un comerç diguem-ne nacional obri un diumenge, rep una multa substanciosa, mentre que l'altre no rep ni un avís d'infracció. Aquí les autoritats si que han permès una situació problemàtica que porta ja problemes de convivència i acceptació sota el vel de la tolerància.

Amb tots aquests factors és molt normal que la majoria de la població hagi desenvolupat una preocupació amb un cert toc de pànic latent. Jo mateixa m'he enxampat amb comportaments curiosos, com per exemple observar motxilles, maletes, bosses; seure prop de les portes, deixar passar un metro si aquest porta massa gent, caminar per la superfície malgrat les distàncies, ... I per a què? Per a res, perquè si el destí programa que hi hagi una coincidència de les coordenades d'espai i temps, aquells que haurem estat dins de la seva visió seguirem el camí. No està en les nostres mans ni podem aturar un fet imprevisible com aquest, però sí objectivitzar l'amenaça, aprenent i sabent com prevenir situacions perilloses per no caure en un estat de por i de deliri apocalíptic pel fet quotidià d'haver d'agafar el metro tots els dies.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

senzillament esgarrifós. I no només pel que passa al nostre voltant, si no també pel que va arrelant dins nostre a rel de tot el que directa o indirectament ens afecta. La por ens deshumanitza, i potser és això el que alguns pretenen.

Anònim ha dit...

I és que alguns, quan veuen un turbant, perden els papers.

Daniel Daranas ha dit...

En això sí que estem globalitzats de debò: en la por. Em sembla trist que al 2007 encara passin aquestes coses, encara hi hagi gent que es considera amb dret de matar, i malauradament sembla que per molts anys, que ho portem als gens. Que passis una bona diada!

arsvirtualis ha dit...

No puc disculpar la violència com un factor més que envolta la nostra vida. Em fal mal veure-la així com veure aquesta agressivitat tan marcada en algunes persones per a les quals sembla que només el terror i la por té sentit per a fer valdre les seves raons i objectius.

arsvirtualis ha dit...

Dessídia, mal aconsciència, però sobretot un pervers i malentès sentit del que significa respectar, i això ho dic per les deus bandes implicades. Alguns confonen aquest respecte amb tolerància, una paraula que detesto, per cert.

arsvirtualis ha dit...

Aquestes coses passaran el 2007 i els anys que li aniran darrera perquè els conflictes humans mai han estat resolts amb les paraules i bones intencions sinó a partit de tenir un perdedor i un vencedor que és humiliat. Durant un temps regnarà una pau artificial però després es despertarà de nou aquest malestar no curat. Si ho penso bé, el temps de les croades, en la seva base profunda, tampoc té tanta diferència als fets que ara passen. Ja veus, una altra assignatura pendent