dilluns, d’octubre 01, 2007

Vacances de la patata


Ja ha passat una setmana de vacances, de les dues que tenim tots els anys més o menys per aquestes dates al meu estat federal.

Són unes vacances que van tenir la seva importància en el segle XIX quan arribava el temps de la collita, en particular la de la patata. L'escola donava una setmana de permís als alumnes que eren fills de pagesos, per a què poguessin ajudar als seus pares en la collita. Per això durant molts anys aquesta setmana lliure d'obligacions escolars rebia el nom de “Vacances de la patata” (Kartoffelferien).

Avui en dia ja no tenim fills de pagesos que necessàriament hagin d'ajudar a la collita en els camps dels seu pares o dels patrons com tampoc tenim una setmana sinó dues. Aquesta generosa setmana de més prové d'una de les tres setmanes que disposàvem de vacances de setmana santa.

I ja posats a canvis temporals, jo particularment en proposaria un de terme, en concret del de vacances. Sí, ja sé que és l'eterna discussió que jo evito perquè no té sentit il·luminar en conceptes explicatius a qui li agrada mantenir-se en la màxima ceguera informativa, però no em discutireu que aquest terme ens porta molts de problemes -i enveges ...???- a tothom qui es dedica a aquesta professió.

Segons la llei alemanya els professors tenen a l'any 4 setmanes oficials de vacances. La resta de temps “lliure” sols ho és pels alumnes; la llei fa constar el terme “Vacances de classes lectives”, que no de feina. Així que em teniu aquí, davant d'un escriptori ben assortit de llibretes on intento desxifrar amb més imaginació de la que voldria quins motius tenia Clodoveu (Chlodwig!) per convertir-se al cristianisme, què dimonis havia perdut Sant Bonifaci per terres de Germania, perquè Carlemany tenia mania als saxons i al seu paganisme fins declarar-los una guerra que va durar quasi 33 anys, perquè fou coronat emperador malgrat saber per fonts històriques que no va voler en un principi... etc. Sense oblidar les redaccions d'un curs en plena efervescència hormonal sobre un tema que desperta passions entre ells com és parlar de la jornada i evitar en aquests escrits seus de la manera més elegant qualssevol referència escrita que recordi l'ús dels verbs reflexius i dels seus referents.

Tanmateix tot té una part positiva, i en aquesta mena de vacances és la sensació que tens quan obris els ulls pel matí. El teu primer pensament és enviar un somriure als llavis lligat al plaer que et diu que tens temps de fer mandres, de poder dutxar-te, vestir-te, esmorzar, ... tranquil·lament així com d'agafar un segon tassó de cafè amb llet cap a l'estudi, seure davant de l'escriptori i començar a treballar lentament dins d'un profund i agraït silenci trencat de tant en tant per uns acords.

6 comentaris:

el pensador ha dit...

Acords, que pressuposo del tot harmoniosos. Gaudeix al màxim del plaer de treballar en aquestes condicions.

stent ha dit...

Això de 4 setmanes oficials de vacances, em sembla que per aquí baix no funcionaria ni amb patates.

arsvirtualis ha dit...

Hola Pensador,
Doncs en això estic gaudint i carregant piles i renovant energies per a la nova embranzida.

arsvirtualis ha dit...

Doncs ara no sabria dir-te, Stent, però sé de companys que de fet sols fan vacances un més, el d'agost. La resta de setmanes es dediquen a fer cursets, preparar material.
Desconec la situació legal a Catalunya respecte la regulació de les vacances.

Eumolp ha dit...

Hi ha enveja sana? Problema difícil d'escatir... Amb tot, com deia una de les meves múltiples àvies, ningú no té enveja d'un pollós! Que sigui per molts anys, amb tubercles o sense. De tot cor.

arsvirtualis ha dit...

Ai, Eumolp, no sé com interpretar el teu comentari...Pollós de poll? Ara sí que tinc un dilema, coi!

Per cert, estàs desparegut???