divendres, de desembre 05, 2008

Ovidi


Heus aci l'Ovidi.

Aquesta carona feia quan va entrar a la nostra família. D'encà ha viscut moltes aventures en el seu relativament reduït món i ha crescut, com era d'esperar i fins tot ha sabut perdre dignament la seva masculinitat sense que el seu tarannà patís considerablement.

Ovidi és un trapella de mena, potiner i molt curiós. És afable però no es deixa embolicar amb tendreses humanes quan no li vénen de gust. És un gourmet i ignora elegantment la golafreria de la seva germana. Menjar és una sensació plaentera. Aquesta virtut pot tenir aspectes negatius perquè ha de vigilar que la seva germana no l'empaiti i el faci fora del seu plateret. A hores d'ara ja sé qui té la primera i la darrera paraula, però ell no acota cap. Aquest fet porta situacions molt vitals i de moviment casolà.

Ovidi és el guardià de la casa. Quan algú truca ell surt disparat cap a la porta i s'espera al meu costat amb una barreja de sensacions que van de la curiositat per saber qui ha gosat treure'l dels seus pensaments com d'assegurar-se si em pot deixa sola amb l'intrús. Si ja coneix la persona marxa cap a altres llocs més interessants, però si aquesta és una estranya es manté ferm al meu costat fent acte de presència i sense perdre de vista les imatges observades.

Li encanta amagar-se darrera dels llibres que hi ha a les prestatgeries descansant el seu capet sobre algun dels llibres. No té preferències: és un gat eclèctic. O també seure damunt de les carpetes apilades a l'esquerra del meu escriptori mentre mira per la finestra fent-se el desinteressat pel que fa a la meva feina i a la meva persona. De tant en tant s'estira i s'acosta demanant la seva dosi de manyacs. I aquí hi és la seva dual contradicció.

Els vespres els passem meditant, ell i jo, cadascú a la nostra manera. La millor és jaguts al sofà embolcallats amb una flassada mentre veiem per la finestra com cauen els primers flocs d'aquest matiner hivern.

5 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Aquest Ovidi, de gran anirà a la universitat. Com que li agraden tant els llibres...
:-)

Ferran Porta ha dit...

Per més que es faci el desmenjat, fins i tot ell necessita ser acaronat, de tant en tant. Val a dir que és una monada, sembla ben bé que no trenqui mai un plat!

arsvirtualis ha dit...

Hola Ramon,
A la universitat no ho sé, però l'hauries de veure quan jeu al llit del meu fill i aquest li llegeix en veu alta algun passatge del llibre. No mou ni les pestanyes...

arsvirtualis ha dit...

Cert, Ferran. Contra aquesta mirada no pots fer res. Encara que per a trencar l'encarregada és la seva germana. Ell és més observador que actor.

romanidemata ha dit...

saber que estàs ben protegida, només cal mirar l'esguard de'n Ovidi i ja saps de quin peu calça el visitant!
;)

salut