No sé perquè però avui m’he llevat amb un comentari al cap que va fer Joan Fuster sobre la forma de ser i de com pensem i ens veiem nosaltres mateix. Bona manera de despertar-se... Suposo que van quedar rondinant per la meva testa diverses converses que vaig tenir ahir i que curiosament moltes d’elles giraven al voltant del que es podria considerar la nostra essència.
Fuster deia sobre la forma de ser:
< Tothom s’imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix > (Diccionari per ociosos)
Us deixo el comentari. Jo, a aquestes hores del dia i sota la meva condició de dona-mussola no em veig en cor de fer cap pensament més enllà del meu cafè amb llet sense sucre (se'm refredaria!). Encara que ja el tinc en rodatge.
5 comentaris:
Doncs jo més que mussol sóc marmota, jejeje, però el Joan Fuster és capáç de despertar a la bella dorment sense necessitat de donar-li cap bes;) Com sempre el Fuster que va ser una de les ments més lúcides d'aquest segle passat, tenia la virtud de reconeixer-se. Jo pense que té tota la raó i de fet jo moltes vegades no em supor-te ;) però a més crec que açò no és dolent, suportar algú les 24 hore del dia fins i tot a un mateix supondria ser perefcte i un ser humà perfecte, doncs no sé crec que resultaria encara més insuportable... ai crec que me n'he anat una miqueta..... :)
Jo és que em miro i no m'acabo de veure... Però m'ha vingut un pensament un pèl desbaratat: "Mai que em presentessin, estaria encantada de conèixer-me". O no, que mai se sap...
Sagrantana, en la vida em passaria pel cap de bon matí començar per la taulada. Primer ens acomodaríem a la nostra branqueta i quan ho consideressim ja pensaríem. Petons!
Sóc una incondicional crítica d'en Fuster, el qual vaig tenir el plaer d'escoltar-lo un parell de cops. Admiro el seu subtil i fi sentit del cinisme amb el qual diu les coses pel seu nom. En particular et diré que per sort jo tinc el meu ego ben dosificat i m'encanta igonar-me de tant en tant.
Joan, he intentat enviar-te un parell de correus i me'ls retorna tots. :-((
Jo sí que ho estic de conèixer-te, i això que encara no ens han presentat. De totes maneres tens un bon mediador, el millor, per a què ho sàpigues. Cuida'l és un tresor.
Publica un comentari a l'entrada