dissabte, de març 26, 2005

Lluna plena

... nit d’insomni.
Ulls oberts, ment desvetllada.
Tombs i més tombs al llit.
Em llevo, em jec
Llegeixo, tanco els ulls.
Pensaments que bateguen.
Els coneixem.

Et deixo una de les lectures...



Träume, die in deinen Tiefen wallen,
aus dem Dunkel laß sie alle los.
Wie Fontänen sind sie, und sie fallen
lichter und in Liederintervallen
ihren Schalen wieder in den Schoß.

Und ich weiß jetzt: wie die Kinder werde.
Alle Angst ist nur ein Anbeginn;
aber ohne Ende ist die Erde,
und das Bangen ist nur die Gebärde,
und die Sehnsucht ist ihr Sinn-

Mir zu Feier
Anfang November 1897-Ende Mai 1898
Rainer Maria Rilke

8 comentaris:

elisenda ha dit...

És una poesia molt bonica per a una nit d'insomni. Els sons de l'últim vers conviden a dormir:
die Sehnsucht ist ihr Sinn...

arsvirtualis ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
arsvirtualis ha dit...

Benvinguda, Elisenda. Ho és, a fe que ho és. Rilke és un dels poetes que sovintejo en nits d'insomni i que sempre tinc a mà a la meva tauleta de nit. Et retorna a la realitat sense recança.

Chatnoir ha dit...

Totalment d'acord... Sense recança...
Sempre m'ha agradat Rilke...

arsvirtualis ha dit...

Benvingut, chatnoir. No et diré res, així, que no puguis saber d'ell. ;-))

arsvirtualis ha dit...

Per cert, la resposta que veíeu esborrada era meva. No sé què va passar ahir, però en principi no podia accedir per comentar i després no sortien els comentaris. Es bloquejava el sistema. Això com aclaració.

joan ha dit...

Quan vaig començar a escriure un amic em regalà el llibre "cartes a un jove poeta". En llegir el poema i el que tu has escrit he agafat de nou el llibre. Crec que fara vora 20 anys que no l'havia tornat a agafar. L'he obert i està quasi tot subrallat, ple d'anotacions , les paàgines estan engroguides pel temps...he obert el llibre a l'atzar i he trobat aquestes línies subratllades: El que necessites, tanmateix, eés només açò: soledat, gran soledat interior. Entrar en un mateix i no trobar-se amb ningú hores i hores, això és el que s'ha de poder aconseguir".
Témer només és un gest :) besos.

arsvirtualis ha dit...

Saber estar amb un mateix sense excloure el món exterior és un guany en caliu i respecte humà. Així ho veig. Un bes, Joan