dissabte, de maig 21, 2005

Avui, el desert

Caminem pel desert.

Tu pel teu, jo pel meu.

Caminem per deserts paral·lels, perquè encara que els deserts en la seva essència són iguals, n’hi ha d’alguns que no es poden compartir.

Dos deserts separats per una duna que com columna vertebral s’arrastra amb el nostre avançar.

... Vull imaginar que al final de la travessia m’espera la més dolça arribada que sadolli la meva set.

5 comentaris:

Eumolp ha dit...

Dels deserts de sorra als de l'exili i la presó. Llegiu, si us abelleix, aquests versos:

Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mi s'haja cura,
e soi guardats, enclòs ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Jordi de Sant Jordi

arsvirtualis ha dit...

Per sort, però també és important saber trobar-los.

Joanaina ha dit...

Unes dolces mans... una avispada llengua...

arsvirtualis ha dit...

Una abraçada que embolcalli, un pit on reposi el cap... i per un instant ínfim deixar de pensar i sentir tota la plenitud de la relativitat que pot tenir el temps.

arsvirtualis ha dit...

Exili, diàspora del que es va tenir, del que es enyorat, del que fa viure. Difícil trobar oasi en un desert com aquest.