dimecres, d’octubre 19, 2005

Roda de la fortuna (V)


Ulls tancats

Els meus palmells

-davant dels meus ulls-
es tomben, s’acosten a tu, et busquen.

Suaus moviments que ressegueixen
en els contorns de l’aire
les petjades deixades
per unes mans càlides.

Tanco el ulls i cega en el present
retorno a la textura dels teus llavis,
i amb el desig del record
els deixo passejar de nou
per la solitud de la pell.

4 comentaris:

joan ha dit...

El record sempre fa més súblims les passions, per això un acte d'amor, el que siga, sempre és excels quan tanquem el ulls

arsvirtualis ha dit...

Joan, no podria trobar cap altres mots que els teus. Si t'hagués tingut davant meu en el moment de pensar-los, en un acte fora del meu costum, t'hagués abraçat. Un bes.

joan ha dit...

Arsvirtualis després de tants bacs i topades pel món crec que he aconseguit arribar a una paratge en el qual em trobe segur a pesar dels terratremols i el tsunamis. Potser també perquè la mediterrània ens fa una miqueta així, impulsius. Si els impulsos són sincers i amables crec que els hem de deixar fer, potser és una de les coses més senzilles i humanes que hi ha . Així que rep la teua abraçada molt feliç i content :) besets

arsvirtualis ha dit...

Bé pels impulsos quan es tenen i es poden transmetre! Creu-me que no és una pràctica habitual en mi, però quan l'aplico la faig amb tots els sentits. Besets.