dilluns, d’octubre 24, 2005

Participació

Aquest vol ser un escrit interactiu.
Aquí teniu una cita d’un dels meus escriptors favorits,

Kurt Tucholsky



Frau und Mann sind niemals frei. Stets ist ein Gefühl dabei...



Vi negre, olives i formatges variats us esperen a la taula


I jo, espero les vostres suggerències


9 comentaris:

Chatnoir ha dit...

Jo diria que és més aviat tot el contrari.
Sempre ens sentim lligats a alguna cosa quan de fet tenim força possibilitats de fer el que volem.

Tristany ha dit...

hi falta pa :)

elisenda ha dit...

això es veu molt bé a intimacy (tant al llibre com a la pel·lícula, que, per cert, és de les poques vegades que crec que no desmereix les paraules). l'he de tornar a mirar aviat...

joan ha dit...

reconec que sóc analfabet amb l'obra d'aquest autor..però com demanes interactivitat jo m'assec a taula tan sugerent i pare les orelles :)...investigaré :)

arsvirtualis ha dit...

Chatnoir, K.T. ja ho diu, que no poden sentir-se mai lliures malgrat que com tu molt bé dius tindrien les possibilitats i potser els intruments per a ser-ho.

Els segles de civilització i de donar un ordrenació estructurada de repartiments de rols han fet que home i dona hagin perdut la seva naturalitat inicial. Les relacions s'enrareixen. Tanmateix, que difícil és en realitat sentir-se lliure quan esdeveneix un sentiment entre home i dona, no entro en quin tipus. Vull pensar que aquest no-sentir-se-lliure és una tria voluntària.

arsvirtualis ha dit...

Tristany, sabia que en portaries tu. No he oblidat com apliques de bé el teu pragmatisme a la vida quotidiana. ;-)

arsvirtualis ha dit...

Elisenda, i jo crec que també intentaré tornar-la a veure. És l'impuls de saber i conèixer qui és la persona que ens pot arribar a fer sentir aquestes "forces interiors" que de vegades fins i tot poden descol.locar el nostre dia a dia.

arsvirtualis ha dit...

Joan, no sé, respecte a autors i llibres se'm fa difícil aconsellar perquè ho considero una experiència personal i un contacte íntim amb l'obra. Tanmateix sempre queda el recurs d'anar a la biblioteca, buscar-lo i provar si et diu alguna cosa o no. També has de pensar en l'època en la qual va viure, encara que molts dels seus comentaris no han perdut ni un bri "d'actualitat".

Per exemple, un comentari seu i molt criticat fins i tot en els nostres dies diu:

"Tot soldat és un assassí en potència"

arsvirtualis ha dit...

He tardat en contestar senzillament perquè he ignorat voluntàriament aquesta part de mi durant uns dies.

Com ja us podeu imaginar, la vida real ens imposa -de vegades de manera imprevista- altres prioritats a les qual no podem dir que no.

Això té com a resultat inmediat que em manqui l'espai lliure i serè que m'agradaria tenir per poder compartir amb vosaltres la geomètricament caòtica gatzara (com diu una amiga meva) que regna en la meva ment. Però sembla que tot arriba sense esperar massa.