dijous, d’abril 13, 2006

Ofici de viure



La casa ha quedat en silenci. Un silenci serè i esperançador.

Hem tancat cadascuna de les portes d’aquesta casa que amb el temps hem anat construiïnt dia a dia. En les estances tancades hem deixat tot allò que per nosaltres és valuós i que sabem que restarà fins obrir-les de nou. El temps passa, ho sabem.

En el silenci flota encara la teva presència que ara se’m fa absent. Et veig segut al teu escriptori com remugues mentalment per les incoherències amb les quals et confronten, i sento el teu pensament com intenta cercar l’equilibri en la disparitat de l’absurd.

Et segueixo fins a la sala on seus al silló amb un llibre entre les mans i sóc la fulla que serenement acarones entre els teus dits mentre amb els ulls copses i retens els mots. Al teu estudi i des de la porta entreoberta amb el cap recolzat observo com el pinzell va darrera del marcat pel teu determini i amb el somriure als ulls m’allunyo per no descentrar la teva concentració sobre el llenç.

Cada estança que passejo en el record fa retrobar-me amb les teves petjades deixades. Cada estança l’he interioritzada en mi, i en mi són les teves empremtes.

Avui, i fins el retorn, dues frases teves que ara faig meves i te les deixo de penyora:

Estimar-te és el meu ofici de viure.
Sóc perquè em fas.

7 comentaris:

Berta ha dit...

Jo vull que m'abracen així, ummm!

Gràcies per convidar-me a somniar desperta.

Berta ha dit...

I una abraçada així amb una mitja taronja valenciana, de la Ribera Baixa del Xúquer????

... xe, que bo!

aladern ha dit...

gràcies per la visita i el missatge. Abraçades des de Catalunya.
I un bon sant Jordi!
(tornaré a passar)

@-'--,-'---

arsvirtualis ha dit...

Berta, fa bo sentir-se no abraçada, sinó embolcallada per uns braços en els quals et pots abandonar,tancar els ulls i deixar respirar la resta dels sentits que ens acompanyen.

arsvirtualis ha dit...

Aladern, agraïda també per la teva estada tot esperant que et sentis ben acollit.

Berta ha dit...

ars, des d'ací la teua flaire desitjosa d'olorar la primavera multicolor de la nostra terreta sobretot al sud
estàs convidada per cert
mar, gelats, orxata i fartoons, bikini, berta, 4 anys, més mar o siga todo rosa
la vie en rose

arsvirtualis ha dit...

Promet, promet...la vie en rose. Per a mi gelat de taronja.