
què fer, quan l'eternitat sols és unes hores...
El bol diu que frueix dolçament amb el fregadís de la boca xerraire de Zenòfila. Sortós ell!
Tant de bo que posant els llavis
damunt els meus llavis sense respirar te'm beguessis la meva ànima.
Meleagre de Gàdara
trad. Maria Àngels Anglada
6 comentaris:
Viure-la intensament? Ptó.
Així és, però sap a poc i es vol més, sempre més...
Per cert, vaig retornant. Un bes, Albert.
Assaborir-la lentament, com si fos el millor camí per arribar-hi.
Una abraçada,
crec que tothom coincideix. assaborir-la i guardar-ne el sabor ben bé en els record perquè quan tanacant els ulls puguem reviure-la i ser plenament conscients i feliços d'haver-la albirat i tastat. Un beset :)
Hola Martí, sí, sols en la lentitud pots retrobar algunes vivències.
Bona nit Joan,
...i això ens quedarà, el record. I sort d'això perquè tenir-lo implica haver viscut els moments. Un bes per a tu...
Publica un comentari