dissabte, de maig 03, 2008

. . .


què fer, quan l'eternitat sols és unes hores...

6 comentaris:

Albert ha dit...

Viure-la intensament? Ptó.

arsvirtualis ha dit...

Així és, però sap a poc i es vol més, sempre més...

Per cert, vaig retornant. Un bes, Albert.

Anònim ha dit...

Assaborir-la lentament, com si fos el millor camí per arribar-hi.

Una abraçada,

JoanAlbor ha dit...

crec que tothom coincideix. assaborir-la i guardar-ne el sabor ben bé en els record perquè quan tanacant els ulls puguem reviure-la i ser plenament conscients i feliços d'haver-la albirat i tastat. Un beset :)

arsvirtualis ha dit...

Hola Martí, sí, sols en la lentitud pots retrobar algunes vivències.

arsvirtualis ha dit...

Bona nit Joan,

...i això ens quedarà, el record. I sort d'això perquè tenir-lo implica haver viscut els moments. Un bes per a tu...