dimarts, de gener 18, 2005

S.O.S.

No tindríeu per a mi una cel·la agradable d’aïllament?

Lectura i vi els porto jo...
Per cert, la clau me la podeu donar, m’agrada escapar-me de tant en tant.

Les meves hores autistes han après a ignorar-les...

Ja veig que hauré de refer la meva closca.


3 comentaris:

Barandaia ha dit...

T'ofereixo una cambra agradable i clara, amb un bon llit, una butaca, i molt tranquil.la.

No hi ha clau, però no hi pateixis, no hi entrarà ningú si tu no ho vols.

No hi sentiràs cap soroll i podràs fer i desfer com tu vulguis.

I una escletxa en dos sentits per poder-hi passar una copa plena de vi en un sentit o altre en cas d'emergència, no fos cas...

Una abraçada!

nacoca ha dit...

Seria meravellós poder trobar-ne un com aquest que demanes, que de vegades és molt mal d'aconseguir i no és al nostre abast. Un lloc físic, un espai que sigui la nostra "particular parcel·la", on no hi hagi telefonades, ni timbres, ni renous que trenquin l'harmonia del nostre pensament, les imatges dels nostres somnis, la nostra veu interior.

Si un dia el trobes, arsvirtualis, ja em diràs quin camí prendre per arribar-hi. T'ho agrairé eternament!

Una besada.

Rosalba Cavà ha dit...

Té la meva cambra, te l'ofereixo. Clau no n'hi ha, fa temps vaig abolir les portes. Si hi entres, seràs ben rebuda. Quan en surtis, enyorada.

Dins el mateix espai

Voltant de casa, de centres, de barri,
que miro i per on giro i rodo; anys i anys.

Us he creat en mig d'alegria i en mig de penes;
amb tantes circumstàcies, amb tants, tantes coses.

I t'has tornat sensació tot plegat, per a mi.

Konstandinos P. Kavafis (traducció de Carles Riba)