Hi ha dies en els quals el desig brolla del no res i va omplint les estances visitades de la memòria.
El pots alenar i veure com desplega la seva estola tangible que t'embolica fins seduir cada por de la pell incandescent.
I flueix,
i augmenta,
i t'amara
perqué no hi ha cap força mental que el vulgui contrarrestar.
L'únic que anheles és viure'l en plenitud salvatge.
Que regni sols aquella sensació irracional que et fa perdre qualsevol sentit del temps i dels actes.
És tanta la seva intensitat que la cremor que sents pujar del més profund teu vessa en la serenitat que irradies.
Avui és un d’aquests dies...
El pots alenar i veure com desplega la seva estola tangible que t'embolica fins seduir cada por de la pell incandescent.
I flueix,
i augmenta,
i t'amara
perqué no hi ha cap força mental que el vulgui contrarrestar.
L'únic que anheles és viure'l en plenitud salvatge.
Que regni sols aquella sensació irracional que et fa perdre qualsevol sentit del temps i dels actes.
És tanta la seva intensitat que la cremor que sents pujar del més profund teu vessa en la serenitat que irradies.
Avui és un d’aquests dies...
2 comentaris:
Cert que hi ha dies. Dies que ets arbre migpartit, arrels i branques. I el llamp, que travessa el tronc i n'arrenca un gemec primordial. És cert, hi ha dies.
No cal defugir d'aquests dies, hi són existeixen, i al cap i a la fi, també passen,
Publica un comentari a l'entrada