Senyals de fum

No, no he desaparegut.
Ni els vents huracanats se m’han emportat cap altres indrets inhòspits, però ja sabeu per pròpia experiència que el temps no el podem estirar com una goma i modelar-lo sempre als nostres volers i desitjos.

Com ja li vaig deixar en comentari a l’Albert estic en una fase de feina intensa que ha fet que hagi de sentar prioritats entre la diversitat d’activitats paral.leles que porto amb mi. I ara li ha tocat al bloc.

Això sí, seguiré anant a casa vostra, deixaré les meves senyals de fum i potser en un moment de desesperació trenco la meva voluntat i penjo algun escrit emboirat.

A primers d’any

Tornar i començar el nou any, i amb aquest acte el desig de renovació, o si més no, l’intent de voler-ho dur a terme. Les noves intencions neden a partir d’ara dins d’un temps que encara no s’ha escrit. Un temps llarg, ple de pretencions, exigències personals i de deures i d’objectius que adormits dins la relativitat temporal esperen ser despertats del somni de les promeses eternes que ens fem quan un nou any obre les seves noves portes.

Jo ja he despertat un dels somnis, una mica prosaic si voleu, però necessari: fer lloc al meu estudi. I vet aquí que mirant les prestatgeries he pensat que podria regalar-vos un poema que saluda al nou any, i que ho fa de la manera que jo sento que s’hauria de fer: buit per poder plenar-lo de nou, fent ús –si escau- dels pòsits que ens acompanyen i formen ja part nostra.

Neujahrs Gedicht

Wir
wollen
glauben
an
ein langes Jahr,
das uns gegeben ist,
neu,
unberührt, voll nie gewesener Dinge,
voll nie getaner Arbeit,
voll Aufgabe,
Anspruch und Zumutung.
Wir wollen sehen,
dass wir's nehmen lernen, ohne allzu viel fallen zu lassen
von dem
was es zu vergeben hat, an die, die Notwendiges, Ernstes und
Großes von ihm verlangen.

R. M. R.