Ha estat un curiós estiu. Les temperatures càlides han sabut reservar-se d'una manera que resulta fins i tot ofensiva. Després d'un dilluns tocant els 30 graus la caiguda en picat ha estat apoteòsica i ara mateix gaudim ben just d'uns 14 graus que prometen conservar-nos amb tota seguretat pels segles dels segles. El resultat de tota aquesta bogeria no ha tardat a venir i aquí em teniu amb un refredat com feia temps no tenia. Ni banyera, ni inhalacions! Quina nit... Nas en clausura, gola obturada per una comporta de ferro i febre que els feia la claca. Dormir? Un somni no realitzat.
Amb els ulls migs tancats, amb el cap que recollia dins seu alguna festa tribal amb tota la parafernàlia corresponent, he decidit llevar-me. He acabat seient davant de la pantalla i com a mena de purgació -amb l'innocent pensament de què potser em trobi millor després del cafè i els analgèsics- deixo constància d'aquesta nit i estat que vilment s'han presentat sense haver-los convidat.
Ara, el meu únic pensament es centra en com fluir galdosament en aquest dia que ha seguit a la nit. Barallaré les possibles alternatives.
