El dia d'avui

L'estiu no es decideix a acudir a la cita que teníem aparaulada. M'ha enviat delegat un cel gris que m'embolcalla de tempestes i de negrors il·luminades pels llamps. Miro els núvols que arrossegats pel vent sense voluntat pròpia passen a una velocitat que fa que el cel s'irisi amb les infinitesimals gotes de pluja perdudes en la etèria atmosfera.

- No hi ha en les meves paraules ni un bri de queixa davant de la magnànima condescendència hivernal que hem viscut. Un hivern suau i acaronant com les plomes d'eider que ens ha sabut fer oblidar les seves gèlides i lentes hores -

Decidida he agafat la bici per anar al centre a fer els encàrrecs pendents i en cap moment he rebut amb desgrat la pluja que deixava una remor periòdica damunt el meu anorac. Amb la cara mullada i part del cos humit he entrat a casa amb una sensació de desconeguda vitalitat altrament ignorada els darrers dies. La calidesa de les meves parets m'ha acollit només tancar la porta.

A les notícies de la nit he sentit que l'estiu gosarà mostrar el seu rostre i que ha triat aquest cap de setmana per a tal esdeveniment. Vist la contundent actitud amb la qual es vol presentar penso que ja m'està bé amb el seu delegat.

A poc a poc

... va assolint la meva nova llar un aspecte que convida a estar-hi i ser-hi. Fins ara la meva vida tenia una sistemàtica ben entrenada, després de tornar de la feina, buidar, classificar, pensar on col·locar els mil i un estris que m'han acompanyat i la fase final d'endreçar-los. La meva memòria era la que em portava al camí del dormitori i un cop allí caure com una pedra al llit on segurament el meu subconscient continuava buidant, classificant, endreçant...

Molts de cops he pensat si no hauria estat millor no haver agafat res, haver fet una foguera més que simbòlica o un mercat de puces, tot i tenint com única finalitat començar des d'un nou principi. Tanmateix, i sense saber-me una fetitxista incontrolada, no he tingut el valor de fer-ho i és que el fet de pensar que hauria de comprar de bell nou els llibres que fins ara he „recol·lectat“ em va fer tornar sobtadament a la realitat.