S. O. S.

www.villiard.com

Em penso que no vaig calcular la magnitud de les conseqüències que podria portar-me fer el canvi tècnic al bloc i ara em veig amb la situació de què no puc escriure ni comentaris als vostres blocs ni contestar els vostres al meu. Per alguna raó que desconec, no s’accepta la signatura d’Arsvirtualis.

Si algú de vosaltres, benvolgudes i benvolguts visitants, té la mímima remota idea del perquè de tot aquest desastre cibernètic que m’assetja, que no dubti de fer les seves propostes possibles per poder trobar una solució, que sempre serà més galdosa que la d’entrar als vostres blocs d’amagat i sortir sense haver dit res.

Sobre la responsabilitat

Käthe Kollwitz

litografia

esculptora
Alemanya, 1867-1945

Massacrar en temps de conflictes ha estat una manera de mostrar el poder del més fort, d'aquell que creu que sols la seva raó i opinió són vàlides. Acceptar la culpa i les possibles responsabilitats que poden esdevenir i derivar ja és un aspecte que es rebutja amb la mateixa freda i cínica forma del modus operandi emprat.

Des de l'holocaust, les generacions posteriors han jutjat i condemnat aquells pobles que han portat el dolor i la mort a altres. I és aquest punt, en relació a una notícia de fa un parell de setmanes que va ser publicada i va caure com una bomba, el que fa que escrigui aquestes línies trencant el meu silenci voluntari per la sensació d'impotència que porto en mi d'ençà que el Tribunal de La Haia va declarar de genocidi els esdeveniments passats aquell juliol de 1995 a la població civil d'origen bosni de Srebrenica però treient qualsevol responsabilitat a Sèrbia perquè no hi ha cap prova que aporti la expressa culpabilitat d'aquest país.

Recordo perfectaments les imatges dels fets d'aquell juliol, de com la població masculina va ser separada de la resta, de la mirada perduda i plena de por de la població, en contrast amb l'aparent soberania d'aquells 400 soldats neerlandesos que formaven el cos de control en nom de la ONU i que no van fer res per evitar la matança. Van entregar pràcticament aquestes persones a les mans de les patrulles paramilitars serbies amb el suport i el beneplàcit del que en aquell temps era el govern serbi. Com es pot entendre que aquests soldats que escortaven els autobusos on hi eren els bosnians no van poder fer front als impediments posats per les unitats paramilitars sèrbies?

No sé d'on ha sortit aquesta argumentació que ha lliurat a Sèrbia-Iugoslavia d'assolir la responsabilitat que li pertoca i ja no sols de la financera, sinó de la moral, o és que tenen por d'involucrar uns soldats neerlandesos designats per manaments polítics, i en conseqüència aquest punt negre de la història més recent europea pugués esquitxar altres esferes superiors?

Clar és, que la passivitat i desinterès que van desmostrar cap a les víctimes així com pel seu destí va ser el detonant d'aquest assessinat massiu.

Fins avui els Països Baixos no han sabut donar cap explicació plausible del perquè els seus soldats van actuar d'aquesta manera.