Aquest cap de setmana un dels meus visitants em comentava en una xerrada si no havia pensat en fer variacions en el meu mobiliari per a les trobades sincopades, i que potser les cadires que us ofereixo no arriben a ser massa còmodes. És clar que la persona en qüestió em va fer una proposta que no penso desestimar, perquè penso que no deixa de tenir el seu punt. I jo vull el millor per a vosaltres.
A veure, recurrim a la conjunció de cultures de les quals provenim. Pensem les possibilitats que ens brinden dins de la categoria del seient. Poques cadires, oi? La veritat és que ben poques.
Si em trasllado a Grècia i a Roma trobem el triclinium. Meravellós moble, no ho penso dubtar ni un segon. Veritable i sibarítica multifuncionalitat. I si unim la nostra fantasia, ja de per sí ben treballada, la visualització d’aquest triclinium pot ser fins i tot inolvidable.
Si em trasllado al palau d’un califa, aquest ens faria passar al divan, lloc de rebre amics, emisaris; lloc de reunió, de conversa, d’intercanvi, sigui quin sigui, que els califes eren molt seus.
Aquests divans reunien l’acolliment de flonjos i grans coixins, mullides catifes on seure i descansar el cos per alliberar la ment. Coixins i flassades, dos objectes bàsics en el meu món. Ja sabeu alguns de vosaltres la meva debilitat per aquests dos accessoris del panorama casolà. També veuríem tauletes petites on hi trobaríem llaminadures embriagadores a manca d’alcohol, llums tènues que convertirien l’ambient en un moment embolcallador. No oblidem que eren el punt de reunió poètica. En fí, una festa pels sentits!
Ja em disculpareu el rerefons sicalíptic, o no, no me’l disculpessiu perquè ho he fet amb tota intenció, i ja m’agrada.
Ara us toca a vosaltres. Espero les vostres propostes. Per la meva banda dir-vos que estic disposta a redecorar l’àmbit d’acollida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Si em permets que m'hi convidi freqüentaré la teva taula.
Cas que fos benvinguda, i sempre que no et fos un destorb, alternaré seients. De vegades el divà, algun vespre la cadira i, quan el cel ens regali estels, potser un coixí per somniar-hi.
Orsava proa al vent i he topat amb un escull. O serà un port?
Hola, arsvirtualis,
Deim a la meva terra que més val un mal seure que un bon estar dret. En aquest cas, però, els seients de la teva casa, que ens has obert de pinte en ample, de bat a bat, seran més còmodes i tous que mai. Hi farà de bon reposar i faran la conversa més tranquil·la i reposada.
Besades moltes.
Publica un comentari a l'entrada