Absència no sols virtual, sinó també real.
Els impulsos exteriors en aquests darrers dies han estat abundats i rics. Tot plegat he tingut poc temps per acudir al nostre divà.
Tanmateix amb alguns de vosaltres he tingut l’ocasió d’haver pogut gaudir d’una retrobada de coordenades reals.
És bo comunicar-se amb amics, sigui quina sigui la forma amb la qual canilitzem aquest contacte. En el meu cas, ja sabeu, un pèl limitada. Per això valoro en especial aquests instants de coincidència que m’ofereix de forma repartida i seleccionada el calendari.
I en aquest reencontre cenyit al temps he tingut de nou aquell sentiment i sensació que em confirma haver encertat en la decisió presa.
Tanmateix amb alguns de vosaltres he tingut l’ocasió d’haver pogut gaudir d’una retrobada de coordenades reals.
És bo comunicar-se amb amics, sigui quina sigui la forma amb la qual canilitzem aquest contacte. En el meu cas, ja sabeu, un pèl limitada. Per això valoro en especial aquests instants de coincidència que m’ofereix de forma repartida i seleccionada el calendari.
I en aquest reencontre cenyit al temps he tingut de nou aquell sentiment i sensació que em confirma haver encertat en la decisió presa.
Ja em disculpareu si actuo egoistament i me’ls reservo per a mi.
2 comentaris:
Les visites sempre les torne és una mena de cortesia buidada de convensionalismes que he anat terballant-me en el temps. pel que veig el teu temps actual és de silenci i pel que he esbrinat en els darrers posts d'absències. Malgrat el ens oblidem de nosaltres, que m'ha semblat dolorós i dur crec que la decisió que hs pres és l'encertada. No hi ha res més destructiu que la caricatura de l'amor, per a les dues parts. Espere que el viatge que has començat ara ple de silencis aviat és transforme en un viatge de noves paraules. Hi tornare. Joan.
Hola Joan,
Gràcies per acudir al meu divà. He pensat que et debia aclarar un parell de coses:
1. He tingut uns dies que no tenia ganes d'escriure res. Van coindicir amb un viatge. Impulsos no em van faltar, però vaig preferir retenir-los en mi. I com em conec, i tinc un cert retard "biològic", ja aniran sortint.
2. Em sento en l'obligació de comentar-te que el text "ens oblidem de nosaltres" és purament fictici. L'únic aspecte que m'identifica potser és en el sentit de la definició de "ruptura", ja no sols d'una relació, en l'amor, sinó amb tot allò que implica i comporta deixar un temps viscut per començar de nou. Per altra banda mai em separaria d'aquella persona que he estimat sense haver-li donat una oportunitat d'expressar el seu sentir i pensar.
Publica un comentari a l'entrada