Silencis
La nit ha esgotat el seu temps.
Amb tempteig innocent
comença el seu traspàs.
Els primers remors de la ciutat
descobreixen un nou dia.
Els fils del vincle seran tallats
i el silenci regnant copsarà
un nou cercle de límits.
Sé, però, que el dia arribarà
i amb ell,
com un desig ancestral,
la paraula escrita.
diumenge, d’abril 10, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
I també arribarà el café amb llet. I l'activitat. I l'intercanvi de paraules. I sons molestos però també sons molt agradables. I la propera nit amb la possibilitat d'entrar al xat oi?
Hola Elisenda,
La paraula escrita té una força intrínseca per expressar pensaments, estats, sentiments... Malgrat viure en un món on la comunicació es veu limitada i reduïda la visualització de les coses, aquèsta existeix. Un bes!
Perquè els silencis s'asemblen tant a la paraula escrita? potser perquè cap dels dos donen cabuda a la mentida? sempre m'ho he preguntat . En canvi quan parlem tot pés tan diferent,hi ha tantes veriants que distorsioneen el missatge.
Sentim les paraules però crec al menys jo que les sé més meues quan les ecric. b-e-s-e-t-s :)
...i tornará la nit per nodrir-nos de noves i belles paraules (sí, sí amb "b") i amb les noves i belles paraules bastirem un ric collaret per lluïr-lo, resplandent, al Sol de cada nou dia.
Escrivint també pots disfressar la veritat. Penso que la paraula escrita té moltes interpretacions segons quin lector la segueix.
Tanmateix jo trio com tu, l'escrita perquè no sols és meva, sinó que la faig meva i encara més, m'agrada compartir-la. Saps que sóc una enamorada d'escriure cartes? Segur que el meu temps -des d'aquest aspecte- hauria estat aquell dels intercanvis epistolars. Ara ho faig amb algunes persones molt properes a mi: Escriure carta i enviar-la com annexe per correu eletrònic. Aquest és un punt molt agradable, la rapidesa, saber, conèixer notícies de l'altra persona. Un bes !
Tristany.....m'has emocionat amb les teves paraules ;-)) Estic pensant que aquest collaret seria fàcil de portar. Me l'has fet sentir lleuger i brillant, com si il·luminessi. Ja veus a quines visions em portes... Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada